Divendres 22.09.2017
Contact

Quin matí!

La mateixa foto de sempre

Des del Montseny es veu l’ eix viari de l’ AP7 que serpenteja per el Vallès. Ara s’hi afegeix una esquerda que s’obre camí entre turons cop d’ excavadora. Recordo haver fet unes fotografies el 12 d’octubre de fa tres anys.

Les mateixes obres, el mateix lloc.

La mateixa lluita de sempre. Les infrastructures de Catalunya pateixen la sort de la colònia. o te les fas tu, o has d’esperar que la metròpoli faci girar la roda burocràtica, que és gran i és pesant, per acabar decidint ells el que has de pagar tu.

Se n’ ha parlat molt de la funció dinamitzadora de les obres públiques per a l‘economia. De moure el diner entre contractistes que hi intervenen i per la mateixa funció de la infrastructura. I potser sí seria així si no fos que de constructores amb capacitat de fer grans obres n’ hi ha quatre o cinc, que aquestes subcontracten altres empreses parcialment i així successivament.

I que el pagament es fa amb la mateixa puntualitat que l’ adjudicació i l’ execució, es a dir la mora es freqüent i l’ofec financer és inversament proporcional a la mida de l’ empresa, com més petites, més gran l’ofec financer.

Les grans infrastructures son per a un país el mateix que per a l’ home la seva Itaca.

Un objectiu il.lusionador, que fa créixer mentre s’ executa i que ha d’impulsar-lo a noves fites un cop finalitza. Així es l’ aeroport de Barcelona, que ha de permetre obrir-nos al món sense la servitud d’ haver de passar per Madrid. Així es el tren d’ alta Velocitat que mira al nord, canviant el concepte de tren tramvia, un salt important per a tots nosaltres.

La realitat però es ben altra. Anys de retràs en la vertebració del país per entre altres, manca ports, manca d’ aeròdroms, per manca de vols, o per manca de línies. Una cosa sense l’altra no funciona.

L’ AP7 va suposar al seu moment, un eix de comunicació que va permetre arribar mercaderies i turisme, un flux de divises per un país necessitat. També llavors es veia amb una certa precaució fer una autopista que ens connectes amb Europa, penseu que les vies son encara d’ ample espanyol., no fos que els envaeixin des d’ Europa.

Cada dimarts i dimecres pujo a la universitat per la mateixa autopista de fa 25 anys quan era estudiant. Ara soc professor, els cotxes s’ han multiplicat per tres o per quatre, i l’autopista és la mateixa. Amb els mateixos embussos a diari. No és normal.

No som un país normal.

No sé quan més esperarem a que s’ acabin les grans obres. I si quan les tinguem enllestides no farem servir l’ aeroport i l’ Ave per marxar volant.

  • 0
  • 1462