Dissabte 21.10.2017
Contact

Tornant de Plaça

Ja que no tinc àvia... ella sí té néta

El Matí Digital
8 de març de 1914

Ja que jo no tinc àvia… ella sí té néta.

No em perdonaria, no dedicar aquest dia 8 de març a la meva àvia. Ella va néixer un 8 de març. Avui faria 98 anys. Va morir amb el cap molt clar i com sempre havia desitjat, sense adonar-se’n. Potser, va ser l’únic descans que Déu li va donar.

Va resistir una forta malaltia abans de la guerra, va resistir la guerra, va resistir la postguerra i va sobreviure a tots els seus germans, cunyades, marit i als seus dos fills. De tot el que li havia passat, allò era, per suposat, el més greu. Viure la mort dels dos nois va acabar amb ella. Tot i així ens demanava que vigiléssim, que cuidéssim el seu tercer fill. Li quedava el que havia creat. El seu tercer fill era la seva empresa.

L’àvia Pilar era una dona amb un caràcter fort, poc entès en el seu temps, una dona emprenedora, lluitadora, amb geni i ingeni, autoritària, dominant, intransigent, molt recte, molt noble i molt lleial. D’una honradesa envejable i una dolçor que només deixava entreveure si l’enganxaves en la seva intimitat. Coqueta, dolça, presumida, una pell i unes mans perfectes que cuidava quan no la veien.

Molt aficionada a fer ganxet, era capaç de fer un cobrellit de dos metres i mig amb una mostra de paper que no feia més de 10 cm. Treballava sense mirar quan repassava els titulars del diari mentre esmorzava, mentre mirava la novel.la de la tarda, el telediari o el seu barça. L’acompanyava sempre la ràdio. Tenia unes mans lleugeres i una ment privilegiada. Els seus consells sempre van ser savis i jo no puc més que pensar que quina sort vaig tenir de tenir-la.

Va morir tan gran que se m’ha fet immortal, va morir tan serena que la tinc al meu costat quan necessito consell. Va morir tan dignament com digna va voler que fos la seva vida.

Quan miro enrera i us dic que era autoritària, intransigent, dominant, adjectius que potser no serien d’admirar, penso que en aquell temps no li va quedar més remei. Dona, empresària, mare i muller a l’antiga... com podia no canviar? hauria hagut de posar aquests adjectius, ara? o potser només la constància, la perseverança, fortalesa, les ganes de tirar endavant, les ganes, sobretot, de poder tornar a fer de dona d’aquell temps, haurien estat suficients per mantenir en obert tota la dolçor.


  • 0
  • 1802