Diumenge 22.10.2017
Contact

Un cop d'ull

Mandela i la política de l'esperança

Urgeix deixar florir l'esperança.
Urgeix deixar florir l'esperança.

Hi ha moments en la història que determinats líders exemplifiquen una nova manera de fer política.

La mort de  l'expresident de Sud-àfrica, Nelson Mandela i el record de la seva vida de lluita per uns ideals nobles per al seu país, em permeten fer referència a un fet que em ronda pel cap: cal que els polítics i els líders socials en general generin esperança.

Recordo quan a l’any 2003 va començar el mandat del president del Brasil. Luiz Inácio Lula da Silva se’ns va presentar com el símbol d’una nova manera de fer política, més propera a les persones, més preocupada per les necessitats immediates i fins i tot urgents de la població, com ara fer front a la fam. Una cosa tan elemental com planificar una política d’ajuda a les persones per a que puguin menjar va fer escriure rius de tinta a comentaristes dels diversos mitjans. A mi em va impactar l’home i les seves primeres decisions. Em va emocionar que un president tingués tant suport popular, que fos tant reclamat i que de les seves decisions s’esperés tant.

Crec que aquesta es una bona manera de començar, i de continuar; Mandela també ha estat un home d'aquest tipus. Es tracta de persones que ens permeten observar que és possible una alltra manera de fer política i de governar, molt més profunda, amb conviccions, i no a cop d’enquestes, d’estratègies, de recerca de vots com un fi en si mateix, és a dir, amb el discurs que pot fer guanyar les eleccions, com un mag o un encantador de serps.

Hi ha moments en la història que determinats líders exemplifiquen una nova manera de fer les coses, com ho han estat també per exemple,  Vaclav Havel a Txèquia o Lech Walesa a Polonia, per posar només dos noms.  En tos els casos, però, el que trobo de singular és l’esforç per retornar a la política.

El retorn a la política és també el retorn a l’esperança, una esperança que comença per poder menjar cada dia, i garantir els mínims vitals als ciutadans. Fer front a aquest temes resulta especialment transcendental quan es posposen despeses secundàries.

El gran Mandela ha estat també un polític d'aquests. Un home que va saber generar esperança a una majoria del poble. 

Que Déu beneeixi als polítics, que abans de l’economia i els vots, tenen com a criteri guia el respecte a la dignitat de les persones sense exclusions.

  • 1
  • 660
  • #1 ENRIC
      20:01

    Que Déu abomini els polítics que abans de vetllar per la dignitat de les persones sense exclusions, prefereixen cercar els vots i enriquir-se amb l'economia dels pobres Amen!