Divendres 22.06.2018
Contact

Racó

Demà

Posta de sol
Posta de sol

Un jorn sé que vindrà amb certesa

 

 

Demà serà un nou jorn, avui s’acaba,

em pregunto amb por què em portarà,

el misteri és tan gran, sóc una esclava

d’una diada que ningú podrà aturar.

 

Tinc ànsia i miro entre la nostàlgia

que sigui com un arbre frondós en el camí,

que dóna ombra i fa curta la distància

al caminant que cansat ha de seguir.

 

Ningú del món sap el què ens espera,

una mort, un naixement, una ferida en el cor

o endevinar una dolça quimera

entre raigs d’un brillant tresor.

 

La incògnita és tan gran, és tan borrosa

que no apaga el nostre sofriment,

ni tancant-la dins d’una profunda llosa

podem allunyar-la del nostre pensament.

 

Potser demà tot seran rialles

i trobem un dolç i amorós company

i no sentirem en el cos les deixalles

dels dies tristos passats al llarg dels anys

 

Quan el sol despunti i l’alba neixi,

mentre la nit va morint molt lentament

serà ja demà a l’univers quan neixi

un dia més o menys al pensament.

 

Demanaré el cel que em doni

un dia clar i formós en la ment,

que em miri amb tendresa i no m’abandoni

i que visqui pas a pas cada moment.

 

Un jorn sé que vindrà amb certesa

moments difícils o plens d’amargura

que recordi avui amb la puresa

sentint-me valenta, assossegada, mai vençuda. 

 

  • 6
  • 2558