Dijous 21.09.2017
Contact

La columna

Amat, Ballarín, Berga i Queralt

Llibre de Jordi Amat
Llibre de Jordi Amat

El llibre d’Amat és molt clarificador en moltes coses

Vaig comprar-me el llibre de Jordi Amat  "El Llarg procés, la Cultura i política a la Catalunya contemporània (1937-2014)". La veritat és que m’ho estic passant molt bé llegint-lo. Sovint es magnifica la gestió de més d’un polític a la clandestinitat i se li atribueixen coses que no son pas veritat. Aquest llibre dóna dades, les contrasta i posa les referències per si un vol comprovar-ho tot, cosa que és de agrair. Tal com està el pati de la cultureta avui a la Catalunya actual quasi ningú fa.  

N’hi molta i molta, d’informació. Com que sóc un fervent seguidor de tot allò de Berga, només en destacaré que a la  pàgina 220, quan explica que un militant del PSUC, Ramon Gabarrou, va ser portat per l’advocat  Salvador Casanovas a amagar-se al santuari de Queralt, quan el Capellà custodi era mossèn Josep Maria Ballarín. Remarca que des dels Fets del Palau ja hi havia amagat, també al Santuari de Queralt, en Raimon Galí. Els Fets del Palau de la Música Catalana, per cantar els assistents el Cant de la Senyera,  l’any 1960, van conduir a la detenció de Jordi Pujol. No crec que cap més país d’Europa hagi tingut mai empresonat un futur president només per fer cantar l’Himne d’un Orfeó.

Els qui tenim certa edat sabem el que fou la dictadura franquista. Vam veure el genocidi cultural practicat de forma sistemàtica pel govern feixista del General Franco i els seus ministres: falangistes, militars carlins, tecnòcrates, banquers, especuladors o els de l’Opus Dei. Catalunya porta tres segles resistint l’embat uniformitzador i centralista, com també resisteixen el País Valencià i les Illes Balears com s’ha vist ara amb els excel·lents resultats electorals de les formacions nacionalistes arreu dels Països Catalans.  

El llibre d’Amat és molt clarificador en moltes coses: es veu el poc suport que hi havia a la lluita per la defensa dels drets nacionals i lingüístics dels catalans, però sempre hi ha gent com mossèn Ballarín, el capellà de Queralt, que feien de la causa de la llibertat, democràcia i Catalunya el seu nord arriscant-se molt.  

  • 0
  • 1592