Dijous 21.09.2017
Contact

Daguerrotips

Els ‘quillos’ i la nostra classe obrera

Vicky Pollard
Vicky Pollard

Mentre llegia l’assaig de Jones no podia estar-me de pensar en la figura del  ‘quillo'

Malgrat no fer vacances, he aprofitat el ralentí que suposa el mes d’agost per fer alguna de les moltes lectures pendents. Entre aquestes hi havia ‘Chavs. The demonization of the working class’ de l’historiadior anglès Owen Jones.

En aquest assaig Jones hi explica com al Regne Unit s’hi ha anat popularitzant la figura del ‘chav’, un individu inculte i violent, vestit amb roba esportiva i resident en zones deprimides econòmicament. El ‘chav’ és aficionat al futbol, és un intolerant que vota partits d’ultradreta i es comporta com una mena de paràsit que viu dels subsidis o de les feines precàries i que només aporta delinqüència i malestar a la societat.

Aquesta caricaturització en la societat britànica ha arribat a les nostres pantalles a través de la sèrie humorística ‘Little Britain’, on el personatge Vicky Pollard n’és el clar exemple: adolescent mal educada, embarassada prematurament, alcohòlica i embotida en un xandall de color rosa.

Owen Jones exposa com aquesta i altres caricatures han servit per assenyalar la classe obrera britànica com a culpable de les seves pròpies problemàtiques i, per tant, s’ha evitat així donar resposta a qüestions de fons com ara la desindustrialització del país o  la manca de representativitat política dels treballadors.  El ‘chav’ és útil perquè permet  culpar els treballadors de les seves pròpies desgràcies: són pobres perquè són alcohòlics, ganduls, violents i mal educats. No pas a l’inrevés.

Mentre llegia l’assaig de Jones no podia estar-me de pensar en la figura del  ‘quillo’ que proliferava durant la meva adolescència i que ha anat mutant cap a altres formes. El ‘quillo’ vestit amb xandall i amb adaptacions de la subcultura skinhead, receptiu amb el neonazisme, agressiu i màxim exponent del ‘ni-ni’ o del treball mal remunerat en el sector serveis. El ‘quillo’ que omplia les discoteques de música màquina buscant brega i drogant-se a trencacoll.

En els dos casos, alhora, hi ha un rerefons ètnicocultural. Mentre en el cas britànic el ‘chav’ és un representant de la classe obrera blanca, en el nostre cas el ‘quillo’ –com tot, té excepcions notòries- és un representant de la classe obrera blanca castellanoparlant. Cal plantejar-se si Els Catarres amb la seva ‘Jenifer’, la sèrie ‘Vinagre’ amb Bruno Oro fent de caixera de supermercat ignorant i 'el Neng de Castefa' al programa d'Andreu Buenafuente han contribuit a tirar terra sobre els problemes socials dimonitzant o ridiculitzant la classe obrera.  Aquí ho deixo.

 

Owen Jones: Chavs. La demonización de la clase obrera

Capitán Swing. 360 pàgines.

  • 0
  • 2686