Diumenge 17.12.2017
Contact

Carta de Brussel·les

Per què la CUP votarà sí als pressupostos

Diputats de la CUP
Diputats de la CUP

Recomanaria al President Puigdemont que comencés la seva propera reunió amb la CUP escoltant junts la gravació del Ministre Fernández-Díaz

La diputada cupaire Anna Gabriel ha amenaçat de sotmetre la decisió sobre els pressupostos de 2017 a les bases, com si fossin el papus. El també diputat Benet Salellas havia assegurat abans que valoraven molt la presa de decisions per assemblea, molt i molt, però que aquest cop ho farien d’una altra manera. Ves per on.

El vot de la CUP al Parlament amb el PP i Ciutadans –entre d’altres- per tombar el pressupost de 2016 li ocasionà una forta crisi interna, amb dimissions al Secretariat Nacional que obligaren a renovar-lo a tota pressa. Fou un vot percebut com a traïdor, amarg per a Junts pel Sí, i encara més per als independentistes de tot cor entre els militants i votants dels anticapitalistes.

El President Carles Puigdemont s’ha tret de la màniga una jugada brillant a l’emplaçar la CUP a un caixa o faixa el 28 de setembre. Qüestió de confiança i pressupost, en un lot. Els ha pres el marge per a més gestos de cara a la galeria de l’esquerra. Assolir la independència és feina per a adults, no adolescents. Encara que hàgim d’esperar deu anys més.

Junts pel Sí està fins al capdamunt dels erràtics vots de la CUP. I sembla que al seu si també s’ha acabat el marge per a més empats sorprenents, decidits per grupuscles trotskistes sempre en la direcció desitjada per la facció d’Anna Gabriel, Endavant-OSAN. El risc d’escissió és ben real, atès que si la aquesta formació es comporta com a unionista, els independentistes actuaran en conseqüència.

La CUP exigeix trobar-se amb Puigdemont per “negociar”el pressupost. I l’acord amb Junts pel Sí, no s’havia negociat ja? I l’estabilitat parlamentària? I el no votar amb els adversaris del procés cap a la independència? A Puigdemont no li cal mutar per evitar de negociar amb qui és poc fiable.

És comprensible que Esquerra Republicana pressioni el Partit Demòcrata perquè atorgui un tracte deferent a la CUP. No fos cas que se’ns ofenguessin i ho engeguessin tot a rodar, després d’haver-los fet tant la pilota! (i als Comuns també, però és una altra història).

Jo recomanaria al President Puigdemont que comencés la seva propera reunió amb la CUP escoltant junts la gravació del Ministre Fernández-Díaz i l’aleshores Director de l’Oficina Antifrau, Daniel de Alfonso. Aquella part on malden per destruir Artur Mas i carregar-se una llista única. Igualets que la CUP. Després continuaria amb les pressions provades d’Espanya sobre la Banca Privada Andorrana perquè revelés tota informació comprometedora sobre Jordi Pujol, Artur Mas i Oriol Junqueras. I aleshores, preguntaria:

Cui prodest CUP? A qui beneficia la CUP? Se’ls acaben les excuses.

  • 0
  • 1372