Dilluns 26.06.2017
Contact

Carta de Brussel·les

Populisme alemany xenòfob: es busca culpable

Refugiat mostra foto d'Angela Merkel a la seva arribada a Alemanya el 2015
Refugiat mostra foto d'Angela Merkel a la seva arribada a Alemanya el 2015

Que ens expliquin com es pot acollir un milió de refugiats en un any sense tensions, ni que se’t colin alguns agents d’EI

Les eleccions regionals a Meckenburg-Pomerània occidental del 4 de setembre han sacsejat la política alemanya i europea. Alternativa per Alemanya (AfD), opció de dreta populista i xenòfoba, ha humiliat la Unió Cristianodemòcrata (CDU) d’Angela Merkel, infligint-li una desfeta històrica i, per més inri, a la pròpia circumscripció. L’ha relegat a la tercera posició amb un minso 19%, mentre que la nova AfD irrompia al parlament regional amb un 20,8% dels vots, darrere només del 30,6% dels socialdemòcrates SPD.

Malgrat que els grans partits SPD i CDU retrocedeixen un 5 i 4 per cent respectivament, podran reeditar la gran coalició al parlament de Schwerin. (A Alemanya les grans coalicions són gairebé rutina, mentre que països que coneixem massa bé en són incapaços).

Frauke Perry, líder d’AfD, fa la cancellera directament responsable de la desfeta del seu partit. Petry és famosa a Europa per haver demanat el passat gener que es disparés sobre els refugiats per aturar-los.Aquest és el nivell. Tanmateix, destaquem algunes observacions sobre els resultats:

-Pomerània, la zona més oriental i deprimida de l’estat, és on ha guanyat AfD. Hi ha una correlació positiva entre estancament econòmic i vot populista. AfD irromp amb força malgrat les seves profundes divisions internes i nul programa en positiu. S’alimenta de por, frustració i protesta.

-Mecklenburg-Pomerània occidental rebé 28.000 refugiats el 2015. És una part negligible del total d’un milió arribats a Alemanya. En un fenomen similar al Brèxit, el vot xenòfob es produeix just allà on hi ha menys estrangers. Com apunta el psicòleg Stephan Grünewald al Frankfurter Allgemeine Zeitung, els refugiats generen un efecte similar als vampirs a les pel·lícules: com menys es veuen, més por fan.

-La CDU entoma un mínim històric, però baixa menys en proporció que els socis socialdemòcrates i els postcomunistes Die Linke. Els Verds queden fora del parlament regional. Els vots AfD són “robats” més de socialdemòcrates (17%) i neonazis (16%) que de cristianodemòcrates (15%), tot i que ha mobilitzat sobretot antics abstencionistes.

-L’Est d’Alemanya acusa encara les seqüeles de quasi mig segle de brutal dictadura comunista i colonització soviètica, precedits per 12 anys catastròfics de nazisme. Les zones rurals pateixen un profund declivi demogràfic i social. Els vells i els menys qualificats i dinàmics tendeixen a quedar-se enrere, i voten de forma xocant: un 37% han optat pel populisme xenòfob d’AfD (20,8%), els antics comunistes de la RDA Die Linke (13,2%), o els neonazis NPD (2,9%).

Molts assenyalen Angela Merkel i la seva política envers els refugiats com a culpables de l’auge populista i xenòfob. El seu índex de popularitat ha caigut al 45%, un senyal d’alarma a només un any abans de les eleccions generals. L’han perjudicada els atacs terroristes perpetrats per refugiats aquest estiu.

Els rivals polítics de Merkel, tan a fora com a dins, han vist en aquesta feblesa l’oportunitat per postular-se i la critiquen durament. La cancellera admet responsabilitat en els resultats, a la vegada que es reafirma en el seu famós “Wir schaffen das”, és a dir: Ho farem, ens en sortirem en relació als demandants d’asil.

Angela Merkel segur que ha comès errors, però ha mostrat sempre lideratge i compassió, dues qualitats ara escasses al nostre continent. Si algú té alguna idea millor, que la digui. Que ens expliquin com es pot acollir un milió de refugiats en un any sense tensions, ni que se’t colin alguns agents d’Estat Islàmic.

No serveix tancar fronteres i ignorar la catàstrofe humanitària a l’altra banda del Mediterrani, ni tampoc omplir-se la boca amb “refugees welcome” mentre n’arriben amb comptagotes. Molts s’esquincen els vestits amb el fracàs d’”Europa” i el (molt imperfecte) pacte amb Turquia, això sí, sense oferir mai alternatives factibles.

Vladimir Putin busca la nostra desestabilització i atia la guerra civil a Síria. La Unió Europea necessita acabar amb aquesta carnisseria, també en interès propi. Però mentre siguem un nan polític i militar, seguirem vulnerables als designis russos.

El lideratge consisteix en trobar, construir solucions. Imperfectes, però solucions. I de moment, qui ho fa a Europa és Angela Merkel. Està molt sola.

  • 0
  • 1215