Dimarts 30.05.2017
Contact

Carta abans de la matinada. 24-X-2016

Calais
Calais

Per Josep Maria Boixareu, editor i escriptor @LLERONA7

Amics, amigues

El món s’ha convertit en un gran camp de concentració. La jungla de Calais a França, no sé quants camps de refugiats o presoners a Grècia, Turquia, el Líban, Pakistan, Guantànamo, els CIES de Madrid i Barcelona! Ens fan vergonya i dolor tots, però, el CIE de Barcelona el tenim al costat i no hi podem fer res perquè és competència de l’Estat, com ho és l’acolliment de refugiats. Aquest Estat que fins ara no ha volgut rebre ni el 5% de la “quota” que li pertoca segons el “repartiment” de la Unió Europea. Al CIE de Barcelona hi ha hagut vagues de fam, han expulsat tres (de moment) algerians. La “rojigualda” que hi oneja no hi deixa entrar ni el Síndic de Greuges. Qui alguna cosa amaga... El món està en fallida, allà i aquí. Això no obstant, aquí, si ens deixessin... Potser sóc massa optimista, però pitjor del que estem ara, impossible! Alep, Mossul, el Mare Nostrum segueixen essent un cementiri o, pitjor, un escorxador d’éssers humans. I, malauradament, em quedo molt curt. Els mateixos que diuen que turmentar toros i matar-los públicament és “cultura” són el que tanquen persones en els anomenats “Centros de Internamiento para Extranjeros”. Votar, però, és delicte.

Portaveus de dues associacions de jutges reclamen la independència de la justícia. Ho diuen ben clar, els mateixos jutges (no tots) de “base”; els alts tribunals i el “Consejo General del Poder Judicial” estan polititzats als servei de l’executiu, en aquest cas del PP, el partit més podrit per la corrupció i amb un “senyor X” al capdavant. I, resulta que els catalans som victimistes. Però, si només s’ocupen de perseguir-nos! Què més fan? Esperar asseguts que el destrossat partit de l’oposició els torni a la cadira. La impresentable, encarcarada, encartronada i arrebossada delegada del Govern central, centralista i centralitzador a Catalunya només fa que empitonar (tractar d’agafar amb les banyes) persones i ajuntaments independentistes; ah! I que no hi falti la “rojigualda” al balcó. La llibertat d’expressió és, per a “ells i elles” una mena d’entelèquia que no entenen perquè no la saben respectar. Hi ha massa exemples; només cal recordar els reiterats avisos del Consell d’Europa al govern espanyol per aquesta causa. L’abast de la injustícia és immens, allà i aquí.

Per les espanyes es parla del “caso o del problema catalán”. Com se’n podria dir de l’espectacle espanyol? L’escàndol que han ofert PP, PSOE i Cs durant un any (i...esperem!) ha estat d’antologia. Guanya un partit corrupte fins al moll de l’os. El partit més important de l’oposició, el PSOE, es carrega el seu líder per no voler investir el líder del partit més corrupte, enmig d’una sonada protesta de les bases i de partits federats com el PSC. Jo crec en la democràcia representativa, però al PSOE hi ha hagut un cop d’estat perpetrat pels qui encara volen manar, com el tal Felipe González, els seus barons i uns quants banquers. “Antes roja que rota” deien abans. Jo penso que abans roja que feixista. I, “xapó” al PSC. Iceta i companyia, recordeu: a ells els uneix l’anticatalanisme, a nosaltres l’ànsia de llibertat. Catalunya necessita un partit socialista catalanista fins al final, no uns botiflers com “Ciudadanos” que no pinten res enlloc si no és que algú altre els teu les castanyes del foc. Co m s’ho faran per Tots Sants?

Catalunya serà un Estat independent, tindrem la nostra República. Ja se  n'han adonat i actuen com la fera ferida, a cop de banyes; és la “cultura” que els han ensenyat els braus. No fan res més. Els espanyols hi sortiran guanyant amb una Catalunya independent. Ajudarem, si ens deixen, els espanyols i a Espanya. Repeteixo, insisteixo, d’on volem sortir és d’aquest Estat hostil, corrupte, amb una justícia mediatitzada pels polítics que no volen entendre la democràcia. Voldríem ser europeus amb vosaltres i que des de fora no se’ns hagi de cridar l’atenció per la corrupció, les lleis “mordaça” o per saltar-nos a diari el principis més elementals de l’estat de dret. Volem que, tots plegats, puguem sortir d’aquest camp de concentració en el que ens tenen indignament tancats. Som com un CIE a l’aire lliure, però amb moltes espases damunt del cap. Ens en deslliurarem! Enmig d’un món en fallida, volem ser lliures, autogovernar-nos i ser responsables de nosaltres mateixos i així poder practicar la solidaritat compartint els fruits del nostre treball i acollint els qui ho necessiten, vinguin d’on vinguin. Espanyols: separats anirem més junts per encarar un futur que no es presenta fàcil per a ningú.

  • 0
  • 834