Diumenge 19.11.2017
Contact

Carta abans de la matinada. 10-XI-2016

Mural sobre Putin i Trump
Mural sobre Putin i Trump

Per Josep Maria Boixareu, editor i escriptor @LLERONA7

Fa dies que no us escric i en trigaré un quants a tornar-hi, però hi tornaré; no us en escapareu. Motius: tinc molta feina amb aquell treball que m’han encarregat i vull complir com millor en sigui capaç. Us en parlaré oportunament. La setmana vinent em tancaré en un lloc deliciós per donar un bon cop de mà a aquesta feina, amb la tranquil·litat que requereix però també en un ambient natural i espiritual que convida a viure intensament. M’emporto les preocupacions que voldria oblidar, i espero que en aquell lloc asserenant se’m facin més suportables.

Espero que no us sembli una bajanada que per la victòria del Trump hagi agafat quelcom més que un disgust. He estat gairebé tot un dia incapaç de fer res de bo. La meva gimnàstica de rehabilitació i poca cosa més, ahir ni vaig sopar. M’ha afectat més aquesta bufonada que la victòria del Rajoy, que ja és dir! No cal que us ho expliqui, el que facin els EEUU ens pot afectar tant o més que el que faci el Rajoy. El que pot fer el Rajoy amb Catalunya i amb Espanya ja ens ho imaginem. Depenent, però, la nostra independència, del paper d’Europa i dels EEUU, el fet que allí mani un impresentable no ens pot merèixer gaire confiança. I, no és que em refiï gaire dels capitosts que ara hi ha a la UE, però encara no arriben all nivell de degeneració del tal Trump. L’hem sentit en la campanya electoral, però cal repassar la seva vida i obres. Ja ho sé, a molts nord americans els encanten aquests personatges que han fet fortuna com sigui, però també em consta que a molts altres no. A mi em provoquen nàusees.

Els castellans, amb bon criteri, diuen: “Dios los cria y ellos se juntan”. Aquest és el cas de Trump i Putin. Diu que s’entenen molt bé. Tan de bo fos per aturar les guerres, però em temo que no serà per això. No sé per a què, però qui pot esperar que dos individus d’aquesta mena es puguin entendre per res de bo? Deixaran, uns i altres, de bombardejar civils a l’Orient? Acolliran els refugiats? Faran passes per al desarmament nuclear i no nuclear? Imposaran els criteris aprovats a París, i aviat a Marraqueix, per frenar i limitar les accions que provoquen el canvi climàtic? El Bush fill quedarà com una germaneta de la caritat davant d’aquest nou policia-pallasso davant de la Història. Tan de bo m’equivoqui, però el pròxim inquilí de la Casa Blanca ha fet tots els possibles per fer-nos creure el pitjor.

A l’Estat espanyol hi va haver una mena de cop d’estat per carregar-se una persona que feia nosa als anomenats barons d’un partit al darrere dels quals hi havia els poders financers de l’Estat i de més enllà per posar al capdamunt del govern un personatge, potser no tan fastigós com el Trump, però d’una inutilitat manifesta i no diguem d’un anticatalanisme ferotge. Potser ara ha trobat l’amic americà que necessitava, com en el seu dia va trobar Aznar en Bush Jr. Als EEUU Trump ha guanyat segons el seu “sistema democràtic”. Són sobirans, però el sunami ens arribarà a tots i passarà com amb el “Brexit”, tots penedits i sense possibilitat de marxa enrere.

Diumenge 13 a les 12 del migdia, encara podré anar a Barcelona a fer costat a la democràcia que volem per Catalunya i als perseguits políticament per una justícia vergonyosament dependent del poder executiu. Si és pel 9-N, que sàpiguen que, com jo, milers vam estar tota la jornada electoral darrere una mesa electoral. Milions en som responsables. Si fan algun màrtir els anirà pitjor. Milions estem al seu darrere, a favor de la independència, de la República Catalana i de la veritable democràcia. Si penseu així, no falteu diumenge vinent a les fonts de Montjuïc.

  • 0
  • 736