Dijous 30.03.2017
Contact

Big Bang

Temps d’incerteses i d’esperança

Diada 2016 a Berga
Diada 2016 a Berga

Ara pot ser que s’acosti un d’aquells màgics moments on podem fer que tot torni a ser possible

Sovint tenim por de viure situacions de canvi perquè ens treuen de la tant preuada zona de confort. Ens preocupa viure situacions no previstes o no volgudes perquè no sabem com reaccionarem, ni com acabaran. Poden portar a finals insospitats on el pitjor escenari esdevingui realitat o poden ser avantsales de canvis profunds que portin a deixar fluir el millor que portem dins.

Molt sovint sol guanyar Lampedusa i tot canvia per que no canviï res. I a vegades s’imposen els dolents, Mordor, el costat fosc. Però això no es sempre veritat i a vegades obrim camins d’esperança.        

Ara pot ser que s’acosti un d’aquells màgics moments on podem fer que tot torni a ser possible. Perquè la suma de la prudència/determinació d’ERC, amb la rauxa i la combativitat de la CUP,  sumades a la necessitat de sobreviure de CDC (malgrat l’ambivalència “sector negocis”, CDC té notables bases ‘indepes’) ho poden fer possible. Només cal que deixem les pors de banda i les enquestes a un costat per uns quants mesos i ho fiem tot a la possibilitat de fer un referèndum vinculant. Tots tres partits resumeixen les necessitats de Catalunya com a nació per seguir vivint: prudència, determinació, rauxa, combat i necessitat de supervivència. Com quan cal fer castells: força, equilibri,valor i seny

Només un mandat explícit aconseguit amb vigència d’una nova legalitat ens pot permetre negociar un futur amb drets reals com a poble. I si el perdem, tornarem a posar el comptador a zero i deixarem, si cal, el lloc a noves generacions.

Hi ha una possibilitat d’anar fins al final si tots els càrrecs electes independentistes juguen coordinats i amb intel·ligència les seves oportunitats. I que la democràcia sigui el nostre baluard. L’Estat espanyol no podrà inhabilitar a tots el càrrecs públics independentistes sense tenir un problema de legitimitat democràtica. Això ho saben fins els més espanyols. I també ho sap l’Enric Millo, polític honest, a qui respecto profundament, company de lluites antiduranistes i de sentiments patriòtics, malgrat hagi optat pel camp espanyol. Tant de bo tots els adversaris fossin com ell. 

  • 0
  • 680