Dijous 30.03.2017
Contact

Carta abans de la matinada. 14-XII-2016

Putin celebrant el Nadal
Putin celebrant el Nadal

Per Josep Maria Boixareu, editor i escriptor @LLERONA7

Amigues, amics,

M’oblido per una estona dels llibres, llibretes i papers que m’envolten per dedicar-vos unes ratlles en senyal d’amistat que em permeto d’emprar per fer-vos participar de les meves inquietuds. D’ací a un mes i mig, aprox., ho tornaré a fer més sovint. Ho sento.

D’entrada, vull començar fent-vos participar de la felicitat d’un avi. No per haver-ho estat de nou, sinó per haver gaudit durant un tros curt, massa curt, d’aquesta tarda de la companyia del nét gran. Hem passejat i berenat junts. Algú havia dit que els avis i els néts és difícil que es puguin entendre? Qüestió generacional? Mireu, si posem les generacions pel mig no ens en sortirem. No hem treballat pels fills, els néts i pel futur? Doncs, que hi pinten les generacions pel mig? El futur és d’ells i per a ells. Ara, han de ser feliços. Estudiar, sí, és clar; però no tot s’acaba aquí. Només furgant una miqueta es troben els punts en comú, les aficions, etc. Avui, jo també seria feliç, si no fos...

Aquest “si no fos” no té res a veure amb les xacres de l’edat. Aquestes són el que toca i prou. El que preocupa és l’entorn, el nostre entorn, tot! Des del d’ací fins el de més enllà. Gairebé et sents culpable quan penses en l’alegria del Nadal que s’acosta. Sí, jo, i espero que tots(es) vosaltres, el celebrarem en família, amagant per uns dies o unes hores tot el “pes” que cadascú portem al damunt, que de tot hi ha. Però, menjarem torrons, galets i carn d’olla; beurem cava i alguna cosa més. Els néts recitaran la dècima de Nadal i ens cauran les babaies i, potser, els ulls se’ns entelaran una mica. Però les nostres llàgrimes destil·laran felicitat. I, més enllà?

No cal anar gaire lluny per trobar un més enllà molt diferent del nostre; potser a la cantonada... Una mica més enllà hi veig Alep, el Líban, Turquia, Grècia, Itàlia, la Mediterrània... Cal que us en digui més? De vegades sóc una mica mal pensat. El sàtrapa d’Al Assad, ajudat pel criminal de Putin, han accelerat l’acarnissament sobre l’Alep per tenir-ho tot planxat abans de Nadal. Al Assad no celebrarà el Nadal perquè no li toca, però Putin? Aquest passa per cristià i probablement el celebrarà més fastuosament que qualsevol de nosaltres. Ja sabem que tots tenim part de la culpa de tot el que passa al món, però, em sembla que, uns més que no pas altres.

No vull pertorbar-vos les vigílies del Nadal, però crec que aquest és un temps per pensar en quelcom més que en els torrons. El proper dia 23, el president Puigdemont ha convocat una cimera amb totes les forces polítiques i socials que estan a favor de convocar un referèndum sobre el futur de Catalunya, sobre la independència; o sigui, una convocatòria d’allò més democràtica. Doncs, sembla que hi ha qui vol torpedinar-ho tot, per una banda i per una altra. De l’estat de les clavegueres ja no es pot esperar més del que han fet, fan i faran; prohibir tot el que faci olor de català, ja sigui independentisme o, senzillament, democràcia. Fan pudor de tota mena. Fins i tot han prostituït el significat del mot “diàleg”. Hi ha quelcom molt important, el món democràtic s’està adonant, cada vegada més, del que passa a Catalunya i del paper vergonyós que hi fa el govern espanyol del PP. L’estaquirot del Rajoy creient-se que els tribunals i al Soraya li solucionaran tot. Sí? Tot arribarà.

Els torpedinadors de l’altra banda que passen per ser “de casa” estan fent tant o més mal que els de les clavegueres i no em refereixo als botiflers de sempre; ja m’enteneu... Ja ho haureu endevinat, em refereixo als de la CUP, unes noies i algun noi que, a base de cremar i estripar retrats del Borbó, es pensen que així van pel camí de la independència; van pel camí del descrèdit, no tan sols seu sinó de Catalunya. I, no tan sols ens miren des d’Espanya... Deia que el món ja s’està assabentant del que passa a Catalunya. Sí, però de tot! Aquestes noies i algun noi el que faran és engegar-ho tot a rodar. Ah! Jo no crec que cremar retrats d’un cap d’estat sigui delicte, és llibertat d’expressió, però no és el camí dels catalans assenyats ni dels que toquen de peus terra. Pareu d’una vegada! Esteu fent tan mal o més que els botiflers.

Vostre,

Josep M. Boixareu Vilaplana

  • 0
  • 599