Dijous 23.02.2017
Contact

Com dura una resistència

Símbol monàrquic neerlandès
Símbol monàrquic neerlandès

És una veritat senzilla i difícil. Si se’l manté amb intel·ligència res pot afeblir un impuls

Tot va de realitat i llibertat. La ciutadania resistent és la ciutadania diversa en la seva normalitat. Els que ens podem caure pesats els uns als altres resistim junts. Els que tenim gustos diversos en un munt de coses resistim junts. Els prims i els grassos. Els esportistes i els sedentaris. Els que llegeixen molt i els no ho fan pas gaire. Hi ha un munt de coses que ens fan d’una manera molt sana ben diferents. els uns dels altres. Estem plegats perquè volem mantenir una decisió i portar a terme un designi. Je Maintendrai és la divisa de Guillem d’Orange, és el lema dels Països Baixos des de 1815.

Una resistència dura resistint. A la cuina del dependentisme estan preparant una amanida de moderacions, pintoresquismes i escissions. Hi ha amb tota seguretat ara mateix plats més bons.

Com no dura una resistència? Traient-ne rendes en forma de moderació Es pot moderar el que esta graduat en una escala de més i de menys no el que es manifesta en la seva presència o desapareix en l’absència, el que es dona en el sí o el no. Es modera la velocitat , el to, les despeses, no es modera la lleialtat. La carrera de moderador d’intensitats catalanes des de Cambó a Duran Lleida ha donat resultats individuals en la política espanyola, és un ofici venal que ara passa per hores baixes i que duri..

Com no dura una resistència? Ornamentant-ne el ritual en variacions pintoresques. Sempre es distret, posar-se barretines, llacets, senyeres com a capes o pintar-se la cara; des de l’ase, la sardana, la botifarra amb mongetes, les espardenyes, la samarreta del Barça un munt de coses ens han servit a estones de senyals de presència. Una altra cosa no tindrem però estem dotats d’imaginació, és una bona cosa. Moure’s ajuntant-nos ens fa portar aquesta nostra imaginació a crear moments de bellesa. Els nostres 11 S són bells i que duri. Distreure’s del què es vol en la nostra mateixa festa del voler no és pas bona cosa. L’objectiu regeix la cerimònia i no a l’inrevés.

Com no dura una resistència? Malparlant dels compatriotes i fomentant escissions en les plataformes cíviques actives. Un poble ocupat està acostumat a que el mani gent que no és seva. Fer cadascú la nostra ha estat gairebé sempre millor que arrenglerar-se sota l’ocupant; ara, doncs, no sabem fer rengles. Els nostres que ara ens manen ho fan com poden, n’aprendran i nosaltres a obeir amb simpatia. El temps donarà solidesa.

Com dura, doncs, una resistència? Resistint. Només assolir les fites justifica la distensió. És una veritat senzilla i difícil. Si se’l manté amb intel·ligència res pot afeblir un impuls. En front dels cants de moderació, fermesa; en front dels pintoresquismes , bellesa; en front de les divisions una sàvia unitat. Fermesa, bellesa, unitat aquesta sí és la bona amanida que ens donarà prou força per tal de resistir fins l’alliberament.

  • 0
  • 296