Divendres 23.06.2017
Contact

Big Bang

La inhabilitada no-desobediència de Mas

Artur Mas durant el 9N
Artur Mas durant el 9N

Si Mas s’hagués mantingut ferm amb la consulta, ara no hauríem d’estar preparant un referèndum

Aquest serà l’article probablement més controvertit que hauré escrit, però no puc evitar-ho. Que algú m’expliqui la mística de defensar la no-desobediència de Mas. I que algú m’expliqui la inundació mediàtica de paròdies jeremíaco-messiàniques sobre el 9N.

Si realment Mas s’hagués mantingut ferm sobre l’execució de la consulta, ara no hauríem d’estar preparant un referèndum amb tot l’estat esperant-nos a la cantonada. El cert és que, tal i com ell defensa, Mas va avisar per activa i per passiva que no faria res il·legal. Per això, quan li va ser ordenat pel tribunal constitucional d’aturar la consulta, ho va fer.  Va fer marxa enrere, traient-se de la mànega un “acte de participació ciutadana no vinculant” enlloc d’una consulta vinculant. Per això no te cap sentit que l’acusin de desobeir perquè, si ho hagués fet, ara estaríem parlant del resultat d’una consulta i no caldria tornar a votar.

L’emprenyada monumental de Mas i el seu entorn és perfectament lícita i comprensible. Com han explicat, ells van obeir tot el que va caldre per deixar clar que no s’estava fent una consulta. I ara els volen inhabilitar per desobeir. La lliçó és clara, diàfana. Amb l’estat espanyol no s’hi juga i només ell decideix quan i quines conseqüències té la desobediència. Això ho vaig entendre el dia que em va aturar un guàrdia urbà per passar-me un semàfor en groc. “Señor , se ha pasado usted el semáforo en rojo”. “No guàrdia, era àmbar”- vaig dir-li. “Quiere que se lo diga por escrito?”, em va contestar ell. Aquesta és l’actitud de qui té la paella pel mànec.

L’estat espanyol té la seva legitimitat legalitzada. El judici del 9N només demostra que no podem fer-nos els llestos. Que no hi ha 9N possibles. Que serem jutjats i condemnats sempre que ells ho creguin oportú, contra qui ells creguin oportú i quan ells ho creguin oportú. Podem apel·lar a la justícia i podem defensar el que vulgueu. Però un fet és evident: no volen ni poden –ara ja segrestats pel seu propi discurs- dialogar.. Crearan lleis i les aplicaran quan i com calgui.

L’actitud de Mas, la del bon noi emprenyat perquè no es farà justícia, és comprensible però inútil. Tindrem com a nou màrtir un astut activista que va desactivar la consulta? Un hàbil equilibrista sobre el fil de la legalitat espanyola? En Pujol ( i molts de la seva generació) va anar a presó per molt menys. En Companys, en Carrasco i tants d’altres s’hi van jugar la vida i la hi deixaren. Molts dels nostres avis, en els millors dels casos, hi van perdre la innocència i la joventut: rellegim-nos tots “Incerta glòria”. Desitjo personalment que el judici falli a favor de Mas, Ortega, Rigau i Homs. La seva inhabilitació és, sens dubte, injusta, probablement fins i tot en termes jurídics espanyols. Però això ara és, perdoneu-me, irrellevant.

Preparem-nos per defensar en els propers mesos alguna cosa més que haver intentat no desobeir la legalitat espanyola. Això no ha fet més que començar. I que consti que no volem desobeir la legalitat espanyola. Volem obeir la nostra legitimitat amb totes les conseqüències. Coratge a tots!

  • 0
  • 672