Dissabte 19.08.2017
Contact

Un enemic del poble

És la llibertat, criatures

Vinyeta contra el proteccionisme
Vinyeta contra el proteccionisme

El món sempre s'ha dirimit entre dos sistemes antagònics. Estic parlant del binomi proteccionisme vs mercat lliure.

Avui en dia ja pots tenir o una discussió de taverna o un debat amb un professor d'universitat, tant li fa, quan treus el tema del liberalisme o del capitalisme de lliure mercat, els cables es comencen a creuar i l'únic argument d'autodefensa que surt és el mateix: "A tu et deu agradar el Trump, oi?" Sí, estimats, aquest és el dramàtic mantra, aquest és l'argument fàcil quan algú se sent atrapat en la seva pròpia contradicció, fruit del desconeixement profund o la desorientació ideològica ambiental que aquesta societat nostra traspua diàriament a través dels mitjans de comunicació. Crec que no hi ha res a fer.

Cap a on va Occident? El món sempre s'ha dirimit entre dos sistemes antagònics. No, no estic parlant de l'eix dreta-esquerra, aquest funest invent de cartró-pedra francès. Estic parlant del binomi proteccionisme vs mercat lliure, o, el que és el mateix, del mercantilisme i el nacionalisme econòmic dels estats enfront de l'obertura de mercats amb la lliure circulació de béns, capitals i persones. Perquè és clar, aquí de què estem parlant en el fons, de ser solidaris amb tot el món i de practicar la lliure competència per beneficiar a tothom, o de beneficiar primer els de casa? A veure, l'esquerra on es col·loca, aquí? I la dreta? Els liberals tot això ho tenim molt clar, ni les dretes ni les esquerres clàssiques tenen vocació de solucionar aquesta qüestió a fons, la seva acció política lliberticida impedeix que una societat es pugui autoresponsabilitzar i organitzar-se sola sota el prisma de la lliure cooperació i competència. Mentre la dreta ens fica la mà a la bragueta, l'esquerra ens la fica a la butxaca, i quan els hi expliques que l'hipertròfia estatal provoca corrupció, beneficis a les empreses amigues i insolidaritat amb els nouvinguts, et tracten de friqui o simplement d'outsider. I així estem, tothom patint i queixant-se del col·lapse actual mentre les solucions que ens proposen passen per engreixar encara més la bombolla estatal. “Dame veneno que quiero morir”!

Senyores i senyors, que quedi clar, el proteccionisme ens porta a la misèria, i el lliure mercat és un win-win per a tothom. Us ho explicaré d'una manera fàcil i esquemàtica. L'obertura de mercats no és una sortida de suma zero, al contrari, permet l'especialització i la divisió del treball a nivell internacional. Si jo fabrico millor això t'ho venc, i si tu fabriques millor allò t'ho compro. Així s'incentiva la qualitat de la industria local, i per tant, milloren les exportacions i de retruc els salaris. El proteccionisme, en canvi, estimula artificialment indústries nacionals ineficients i això automàticament porta a les classes mitjanes i baixes a sacrificar el seu salari real pel fet de no poder comprar productes més barats que puguin venir de fora competint amb els de casa. Si a més et dediques a posar aranzels als productes foranis, el que estàs fent és inserir un impost indirecte -un més!- que recaurà de nou a les classes més desafavorides. El ciutadà ha de poder comparar el producte i adquirir el que més li convingui fent que la demanda creixi, i així de retruc fer que l'empresari es capitalitzi més per reinvertir i crear nous llocs de treball. La roda del progrés jo li diria.

Tot això és el que aporta el lliure mercat, i aquest és el gran tema que hauria de dividir la batalla ideològica en el si de la societat. Com pot ser que l'esquerra proimmigració proposi salaris mínims de 1.000€ i proteccionisme pels naturals? Que potser vol deixar fora del mercat laboral els seus amics que venen amb una mà al davant i una altra al darrera? Com pot ser que el populisme de dretes s'escudi en un nacionalisme banal i identitari posant en perill el comerç internacional? Que potser vol ensorrar les seves empreses? Escolteu, aclariu-vos una mica, és un consell que us dono amb tota la modèstia, però això sí, sobretot, a mi no em torneu a posar exemples contradictoris posant el liberalisme en llocs on no li pertoca i en cantons foscos de la ment. Feu-ho almenys per vosaltres, i pel vostre sentit del ridícul.

  • 0
  • 706