Dijous 21.09.2017
Contact

Contextos polítics

El populisme d’uns, la democràcia dels altres

La nostra democràcia, el seu populisme
La nostra democràcia, el seu populisme

Potser només ens estem referint a allò que no ens agrada de la democràcia encara que sigui profundament democràtic 

Paraula en boca d’analistes, tertulians i comensals en àpats de tota mena, el populisme ha tornat com un nou tòtem conceptual per a la qualificació política, qui sap si –un cop més– per dir tant o més sobre nosaltres mateixos com sobre allò que creiem jutjar.

Populistes són aquells que diuen coses com que “avui no estem merament transferint el poder d’una administració a una altra, sinó des de Washington cap a vosaltres, cap al poble”.  Són aquells que asseguren que “els homes i les dones oblidades del nostre país ja no seran oblidats mai més”, que s’està gestant un moviment històric i que “al centre d'aquest moviment hi ha una convicció fonamental: l'existència d'una nació per servir als seus ciutadans.” Els populistes són aquells que defensen “recuperar la nostra llibertat i restaurar la sobirania del poble francès (en termes monetaris, legislatius, territorials, econòmics)”, així com “retornar la paraula al poble i establir una democràcia de proximitat”.  També és cosa de populistes recordar que “el problema és que si governen els majordoms dels poders econòmics i no els carters dels ciutadans les coses són molt complicades” o voler “canalitzar bé el clamor popular”.

Quan s’analitzen aquestes i altres declaracions dels nostres populistes, hom sospita que tots ells obtindrien un 10 a l’assignatura de “Principis democràtics fonamentals”: defensa de la sobirania popular, defensa d’allò nostre (i és que qui vota és el meu poble, no un altre), apel·lació al govern del poble per al poble i defensa dels molts davant dels pocs, de la casta, de les elits. Si això és així, doncs, potser quan parlem de populisme només ens estem referint a allò que no ens agrada de la democràcia encara que sigui profundament democràtic o allò que, tot i ser profundament democràtic, es fa servir per coses que ens ofenen notablement. Així, qui sap si quan parlem de populisme no estem fent altra cosa que afirmar tímidament que amb els principis de la democràcia pura no n’hi ha prou. Si això és així, els nostres populistes ens ensenyen coses molt importants sobre la seriositat amb la qual ens hem de prendre les demandes de més puresa democràtica o, en altres paraules, sobre la seriositat amb la qual ens hem de prendre la reivindicació, en solitari i sense contrapès, dels valors democràtics.

  • 0
  • 626