Diumenge 20.08.2017
Contact

El present de les arrels

Arbre
Arbre

Sembrar, plantar, cuidar, recollir és una feina constant de tot un poble

Sovint hom parla com si el treball de les arrels per la vida de l’arbre s’hagués fet abans i ara ja només dura. Es viu del que les arrels ja han fet. Les arrels són un passat que ara possibilita un present obert a un futur. Convé viure bé la figura o metàfora que la vida de l’arbre pot donar quan s’aplica a d’altres realitats. Si les arrels ara ja no treballen , si no viuen el present, no hi haurà futur per l’arbre, l’arbre morirà ben segur que morirà. En el silenci i la foscor les arrels foraden la terra, el treball de les arrels és si voleu discret, però no és pot pas interrompre.

L’esforç, la generositat, l'espiritualitat, el sacrifici, l’estalvi, totes aquestes coses fan de mal exhibir i no es bona cosa parlar-ne gaire ni massa sovint. Estan presents en les nostres vides com les arrels d'un arbre que creix cap amunt i dona fruits a cada collita.

Hom pot suposar que totes aquestes realitats com abans ja havien estat ben presents en la nostra societat ara ens donen rendes de les que encara ens beneficiem. La figura de l'hereu escampa ens podria fer una ombra de temença en la llum del nostre avui. L'hereu escampa és una obra dramàtica que va escriure Santiago Rusiñol el 1907 i que versa sobre les aventures i desventures d'un hereu de casa bona dilapidador. La imatge simbòlica dels avis obsessionats en treure les males herbes, en allunyar tot allò dolent que amenaça la masia, tanca l'obra amb un bri d'esperança: "Als camps que sembrareu vosaltres no hi creixerà la mala herba!" La bondat, la senzillesa, l'austeritat del poble i les ganes de treballar permeteren sempre aixecar la casa de nou.

Que no s'equivoqui ningú: sotmesos de la manera que el nostre present polític indica estem plens de males herbes, herbotes d' invasions, covardies i traïcions del que cal anomenar com dependentisme, ajupits al poder aliè, aliens a les nobles intencions dels sembradors.

El treball de l'arrel enforteix l'arbre des de l'ara mateix, en l'ara mateix, per l'ara mateix. Sense entrebancs, sense aprofitats. Treure les males herbes és una bona feina. Sembrar, plantar, cuidar, recollir és una feina constant de tot un poble.

  • 0
  • 500