Diumenge 17.12.2017
Contact

Carta de Brussel·les

Curs d'estiu: sentit d'Estat

La Via Bàltica a Estònia. Agost de 1989.
La Via Bàltica a Estònia. Agost de 1989.

En alguns aspectes encara espanyolegem de mala manera

L’exdiplomàtic britànic Shaun Riordan advertia fa un any els catalans que si volíem esdevenir un Estat independent, actuéssim com ho fóssim. Molts catalans ens hem independitzat mentalment fa anys, cosa molt saludable. Cada cop que llegeixes sobre l’Operació Catalunya o les aventures de la Fiscalia penses: “pobrets espanyols, quin desastre de sistema polític que tenen”. Hi ha efectes secundaris, però. Se t’acaba la paciència amb els catalans farsants.

Volem ser un Estat independent com els bàltics. Lituània aconseguí independitzar-se mesos, mesos! després de la Via Bàltica d’agost de 1989. Els lituans mantingueren el sentit d’Estat després de l’annexió soviètica, no es van creure mai que eren russos, ni soviètics, ni adoptaren mai el marc mental de l’opressor. Igual que Polònia quan desaparegué del mapa durant més d’un segle entre 1796 i 1919. No és pas casualitat que fossin els polonesos qui amb més determinació i efectivitat s’oposaren al comunisme imposat darrere el teló d’acer a partir de 1945: Experiència.

El camí d’emancipació que ha recorregut Catalunya en els darrers 7 -10 anys és espectacular, i n’hem d’estar orgullosos. Serà reconegut mundialment quan concloguem el procés. No som Lituània ni Polònia i anem més lents, però hi arribarem. Té un mèrit enorme haver resistit durant 300 anys sota la mentalitat imperial de Castella. Tanmateix, ens convé avançar més enllà de la resistència i afirmar-nos, tal i com aspirem a ser.

Els independentistes volem un Estat, i que sigui de primera fila. Per esdevenir com Holanda o Dinamarca, fem com ells, amb llur profunditat democràtica i garanties als drets fonamentals. I amb respecte a la intel·ligència dels ciutadans, sempre. Malauradament, en alguns aspectes encara espanyolegem de mala manera. Recordem alguns episodis recents:

- Un partit independentista enregistra i filtra unes desafortunades afirmacions, nocives per al procés, del seu soci, un altre partit independentista. Hi guanya Espanya.

- El partit independentista víctima de la filtració acusa en públic el seu soci, i proclama que el denunciarà a la fiscalia....espanyola. Un altre gol per a Espanya.

- Una senyora no independentista i vedette mediàtica acusa el Govern català de corrupte. I el Govern reacciona anunciant que acudirà a....la fiscalia espanyola. Més gols per a Espanya, amb el bonus “creació de màrtir unionista”.

- Un bisbe fa unes declaracions, discutibles, però del tot coherents amb la doctrina de l’Església Catòlica. Se’l linxa moralment, quan és un cas claríssim de llibertat d’expressió, de pensament i de religió. Viure en democràcia implica respectar aquests drets. Per a policies del pensament, ja hi ha l’Iran i l’Aràbia Saudita. O Espanya.

- Un diputat independentista és investigat per finançament irregular i corrupció. El seu partit es llança en tromba contra ell i s’uneix a l’oposició (i al soci) en exigir-li l’hara kiri contravenint la presumpció d’innocència, les seves pròpies directrius i l’acord amb l’investigat. Bonus: les actuacions en qüestió serviren per finançar el partit, quan tenia un altre nom. Si t’he vist, no ho recordo.

- Una aspirant a encapçalar les llistes al Congreso d’un partit independentista diu, mesos després, que degut a la persecució judicial a membres del Govern, doncs que millor deixar-ho estar i anar a reformar la Constitució. Què es pensava, que la independència seria un picnic?

A aquesta llista mereixen menció especial els campions d’espanyolejar quan els convé, segons bufa el vent. La República catalana dins de la monarquia espanyola és llur proposta estrella.

Finalment, hi ha catalans que espanyolegen cada dia, cada any i cada segle, perquè ho han decidit així. Hi tenen dret. El repte és ser més que ells i la nostra exigència és poder comptar-nos a les urnes. Apa, partits indepes, ràpid, a incloure un curs accelerat en sentit d’Estat a les vostres universitats d’estiu. Sense sentit d’Estat, el procés us passarà per sobre.

  • 0
  • 749