Diumenge 20.08.2017
Contact

Carta abans de la matinada 14-VII-2017

Actual govern de la Generalitat
Actual govern de la Generalitat

Per Josep Maria Boixareu, editor i escriptor @LLERONA7

Avui he començat el dia pendent dels canvis en el govern de la Generalitat, mirant la compareixença del president i vicepresident i llegint diaris i altres coses. Com que tinc unes molèsties que em donen malestar vaig a intentar si, com em passa moltes vegades, la teràpia de l’escriptura em funciona.

En una situació transcendental com la que vivim em sembla del tot normal que hi hagi remodelacions al govern. D’altra banda, el president té atribucions per fer-ho quan li sembli. Els nous consellers i consellera em semblen de la màxima categoria i adients per a la Catalunya actual i en totes les facetes d’un govern responsable. L’excepcionalitat que estem vivint no exclou que se segueixi governant en tots els àmbits que preocupen la ciutadania. Els qui ho volen rebentar tot des de fora i des de dins sempre aprofiten les remodelacions de governs per cridar els fantasmes de la trencadissa i l’apocalipsi. Ja ho han fet i ho faran. Els qui creiem en el nostre president, vicepresident, govern i tots els que treballen per Catalunya i el seu futur, no ens plantegem el per què han plegat els qui han plegat. Les seves raons respectables deuen tenir i no cal cercar-li tres peus al gat. A governar! I, endavant el procés fins a l’1-O!

Després d’haver vist la citada compareixença de Puigdemont i Junqueras, he sguit, com tots els divendres i dilluns, amb EL9NOU. A la pàgina 26 he llegit el deliciós article de l’amic Carles Duarte sobre Plutarc i educació musical. Tema medul·lar en el procés educatiu i al que no se li dona la importància que mereix, com ens recorda l’autor. A la pàgina 27, un altre amic, Josep-Francesc Delgado, ens parla del que jo en diria la ignorància resultant de pretendre encabir coneixements en tres minuts. L’article es titula: Àngel Guimerà, investigat per exaltació del terrorisme; títol molt ben trobat i que s’escau als ignorants que potser han pretès passar-se de llestos llegint o escoltant una paràgraf/estrofa d’una lletra que ignoren. Resulta que, a Palma, la policia espanyola va iniciar una investigació com a resultat de l’escàndol produït en una mare que, en una festa de final de curs va sentir L’Himne dels pirates de Mar i cel. La pobra dona la va interpretar com una incitació a l’odi i altres coses terribles. Com diu Delgado: “La percepció fragmentada de les coses té aquest inconvenient... La policia espanyola va tancar la investigació quan es va adonar que la cançó pertanyia a una de les obres clàssiques de la literatura catalana del segle XIX”.

Moltes de les amenaces que rebem (quan les reben els nostres legítims representants és com si les rebéssim nosaltres, al menys els demòcrates amb sentit de país) són fruit de moltes malvestats, entre elles la ignorància; per exemple, la d’un registrador de la propietat que només ha viscut el que és un regne de taifes, el desastre d’un vaixell del que només en sortien un “hilitos” o d’uns despatxos per on corrien sobres a dojo.

Torno a la premsa general on es pot llegir en portada, des de: “Nou govern per l’1-O” fins a “L’1-O fa saltar el govern de Puigdemont”. N’hi ha per tots els gustos. I, això a la premsa d’aquí, sense anar més lluny... Segueix el “culebró” dels Comuns. L’entrada de la Guàrdia Civil al Teatre Nacional de Catalunya per ordre d’un jutge (?) i per investigar “interioritats” sobre l’acte de Junts pel Sí del dia 4 sobre el referèndum, si no s’assemblés a una carnavalada recordaria el temps més foscos del franquisme o de qualsevol estat policial (!). Hi ha qui (havia de ser del PP i...) ha dit: “És ben normal que la Guàrdia Civil investigui la preparació d’un cop d’estat polític”. Toma! postfranquiste amb vinagre! Ho haureu endevinat, és l’Albiol. El PSOE i PSC, a aquestes alçades de la pel·lícula proposen una reforma de la Constitució, però sense contemplar la possibilitat d’un referèndum. Per aquest viatge no calien alforges.

És curiós que, avui mateix que plega la consellera d’Educació, Meritxell Ruiz, trobo una entrevista seva al diari El Punt Avui en la que, entre altres coses manifesta: “El TC m’adverteix de desobediència perquè volem que el poble sigui consultat per decidir el seu futur”. No s’entén, oi? En una petita informació llegeixo que a la doctora argentina Sandra Díaz li han donat el premi Ramon Margalef d’ecologia. Això em sembla molt important i em recorda que el prof. Margalef ha estat un dels grans ecòlegs que ha tingut no tan sols Catalunya, sinó el món. Anem bé en recerca i hi anirem millor amb l’estat propi, com hi anirem en educació, sanitat, justícia, benestar; no costarà gaire millorar l’actual situació.

Arribo a les pàgines d’internacional i m’agafa urticària quan hi veig el Trump. El tema de l’”alliberament” de Mossul em trasbalsa. Tantes víctimes innocents... Era necessari? No ho sé, però sí sé qui va ser el primer culpable de tot aquest sagnant i humanitari desastre: el “trio de les Açores”! Aznar inclòs. Segueixen les compareixences per corrupció de tres tresorers del PP, dos ex i l’actual, acusant-se mútuament i algun vomitant perles com: “Jo sóc liberal, vaig amb sabatilles i contesto el que em dona la gana perquè no dec res a ningú”. Enmig, algunes notícies tristes. La mort de Joaquim Molins, ex conseller; per a mi company enginyer. I, la no per temuda tan trista mort del Nobel per la Pau i dissident xinès, Liu Xiaobo; una vergonya més pel gegant asiàtic que pretén ser la primera potència mundial, sense democràcia. És clar, que l’americà que he esmentat no fa gaire...

Les pàgines culturals m’ajuden a revifar-me. Al setembre es publicaran dues-centes pàgines inèdites de Josep Pla; una altra finestra oberta al futur i molta música. Un familiar molt proper em fa a mans en fruit de la seva navegació. Es tracta del significat de Lorem Ipsum. Jo no el sabia; potser alguns dels lletraferits que hi ha entre vosaltres segurament que sí. Per als que no ho sabíem (crec que no se’ns pot titllar d’ignorants només per això): Lorem Ipsum és el nom que es dona a un text de farciment que se sol utilitzar en disseny editorial (me n’avergonyeixo), gràfic i de web per a demostracions de tipografia i esborranys de disseny. És el que alguns anomenen “text cec” (això ja em sona). Bé, per no cansar, resulta que aquest “text”, Lorem Ipsum, s’empra des de fa uns 500 anys, o sigui pràcticament des de la invenció de la impremta.

I, a Llerona, segueix sense ploure; potser demà...

  • 0
  • 264