Dilluns 18.06.2018
Contact

Carta de Brussel·les

Espanya: el món els mira

El Financial Times parlant de Catalunya
El Financial Times parlant de Catalunya

Al final la repressió espanyola ens regala la internacionalització 

Tant de temps maldant per aconseguir la internacionalització del cas català! A Brussel·les no ens feien ni cas. Vinga a denunciar escàndols com l’Operació Catalunya, els judicis polítics pel 9-N, les querelles a la Mesa del Parlament, la fixació del Tribunal Constitucional i la seva reforma tercermundista, i tanta catalanofòbia. I res. Picant pedra.

Vet aquí que al final la repressió espanyola ens regala la internacionalització (i el triomf del Sí) . Hom diria que fins i tot Jean-Claude Juncker se’ns està fent una mica indepe. El president de la Comissió li deu el càrrec al Partit Popular i lluïa un full de serveis adient. Catalunya li importa un rave, literalment, però per si de cas es desmarca de l’erdoganització de Rajoy.

Sobretot, als socis d’en Mariano i les ments benpensants dels diaris d’ordre occidentals, els esfereeix la manca d’estratègia a la Villa y Corte. No entenen com ha deixat podrir el conflicte, i molt menys com podrà sortir d’aquest atzucac.

Fa anys que les capitals amigues saben com de bírria és la democràcia del ’78. Però fins a la revolta catalana, Espanya anava xutant, no els havia causat massa inconvenients.

Ara Madrid se salta a la torera els principis democràtics i drets i llibertats reconeguts per la legislació espanyola, europea i internacional. Actua a la desesperada i amb brutalitat, trepitjant la sacrosanta Constitució i aplicant un estat d’excepció encobert i sense cap garantia. En pocs dies s’ha acabat qualsevol pretensió de respectar els drets fonamentals de llibertat d’informació, llibertat d’expressió, llibertat de reunió i llibertat de prensa. I la inviolabilitat de la correspondència. La cirereta és la separació de poders, amb una Fiscalia desfermada que persegueix centenars de càrrecs públics a l’estil de Turquia.

El dret d’autonomia reconegut per l’article 2 de la Constitució, l’estan eliminant amb una ordre ministerial d’Hisenda. Una ordre ministerial! L’escàndol internacional ja no es pot dissimular. Els principals diaris internacionals, fins i tot Le Monde i el Financial Times, deixen el Gobierno en evidència. Amnistia Internacional i Human Rights Watch sonen la veu d’alarma.

A Europa veurem el conte de la cigala i la formiga. A l’estiu, la cigala Espanya menystingué les obligacions d’un soci fiable: campiona d’incompliments de legislació europea, de corrupció i mala governança, de manca d’independència judicial i d’atur juvenil. Afegim-hi que només ha acollit un 10% dels refugiats que la Comissió li assignà i que sovint anteposa mesquins interessos nacionals a l’interès europeu, com per exemple amb Kosovo, Gibraltar i el veto als Mossos a Europol.

La Unió Europea és un club d’Estats, prou que ho notem. Tanmateix, és un club d’Estats democràtics. Arriba la tardor, bufen vents de revolta al norest ibèric i a la cigala espanyola una esgarrifança li recorre l’espinada.

Per part nostra, mantinguem la tranquil·la velocitat de creuer perquè nosaltres sí que tenim estratègia, i és guanyadora. Conservem les urnes ben amagades i assegurem-nos el control efectiu del territori i la Hisenda el 2-O. El futur és a les nostres mans. El joc es decidirà a Catalunya. No a Madrid, ni a Brussel·les.

  • 0
  • 1032