Diumenge 22.10.2017
Contact

"Esbossos alemanys"

Juny a la tardor

Protestes contra la repressió espanyola
Protestes contra la repressió espanyola

Que aquests dies que vénen siguin fàcils no ho ha esperat ningú

El nostre vell himne, inspirat per tristes experiències que s'han repetit segle per segle, parlava de preparar ben bé les eines, per quan vingués un altre juny. Ara el nou juny ens ve  a la tardor. “Aquesta gent tan ufana i tan superba” es creu que podrà tornar a abassegar els catalans amb la seva força bruta i no usa altres arguments que la por, la intimidació, i els càstigs arbitraris signats per tribunals dòcils al seu poder. Ara, doncs, és l'hora, no sols d'estar alerta, sinó – per arriscat que a molts els pugui semblar- d'obeir només allò que vingui del nostre govern i del nostre parlament. Amb la resta, allò que ens vingui dels que ens volen convertir altra vegada en “una de nuestras entrañables regiones”, reaccionar com els vallencs: amb ironia i posant en ridícul als que ens vulguin imposar les ordres del munt de corruptes que governa a Madrid.

Que aquests dies que vénen siguin fàcils no ho ha esperat ningú. Però aquesta serà la prova del foc de si els ciutadans estem al darrera dels polítics que han complert la seva paraula i ho arrisquen tot pel nostre poble. Ara és l'hora que els convergents estiguin al darrera de la CUP, i que els cupaires donin el seu suport als seus antagonistes socials. Perquè si no es fa així se'ns esllavissaria el país a les mans.

Ara és l'hora de què els indecisos, els que volen nedar i guardar la roba, segueixin l'exemple d'Ada Colau (tard, però a temps) defineixin d'una vegada si estan amb en Puigdemont o amb en Rajoy. Mitges tintes no n'hi ha. Ara és l'hora que els ciutadans, arreu del país facin costat als seus alcaldes als que la màfia governamental espanyola vol estamordir. Ara és l'hora de dir als indecisos: “Ja veieu què fa Madrid. Enlloc de buscar algun tipus d'entesa, només parla de multes i de presons. I si per culpa dels vostres vots perdéssim, ens en ressentiríeu també vosaltres a la pròpia pell”.

I la primera prova del foc ja l'hem superada. La reacció ciutadana davant de l'orgia repressiva del dia 20, la reacció dels estibadors de Tarragona, el manifest de 700 capellans, el fracàs policial davant de la CUP, les tractorades, les cassolades, la negativa rotunda a cedir el control dels mossos... El diumenge no serà un dia fàcil. Però està a les mans del poble (i no de la policia espanyola cobrant 80 euros de dietes al dia) que Catalunya se'n surti. I el poble no fallarà.

Als articles al nostre Matí Digital no estan pensats per seguir els esdeveniments dia a dia, sinó per fer-ne un comentari “a vista d'ocell”, de vegades amb molts dies d'antelació. I per això, aquest comentarista s'acomiada ara fins després del primer d'octubre amb plena confiança que el referèndum, en les condicions i en l'abast que sigui, es farà, i que els que haurien de ser només contraris polítics, però que actuen com a enemics enfurismats, vegin després que tot el que han fet ha estat debades al davant de la decisió de la majoria del nostre poble.

En aquest juny a la tardor del 2017, posem tots plegats punt final a tres segles d'incomprensió, d'opressió (amb més o menys daltabaixos) i de menysteniment de la nostra condició nacional. Ara és l'hora de dir prou.

  • 0
  • 323