Dimecres 13.12.2017
Contact

Carta abans de la matinada. 21-11-2017

Els presos polítics fan una gran tristesa.
Els presos polítics fan una gran tristesa.

Em sento traït per aquest Estat que ara em vol aixafar amb les seves lleis, anul·lant les nostres

Amics, amigues,

S’estan acabant les cintes grogues. Vaig perdre el meu llaç groc i avui m’he passejat per tots els basars xinesos del barri i m’han anat dient que els havien exhaurit. De merceries per aquí ja no en queden. Al final la meva dona n’ha trobat un amb ratlles vermelles que pel revers era groc! I, ja el tinc enganxat a la jaqueta.

Els presos polítics fan una gran tristesa. Estic segur que ells estan menys angoixats que jo i no voldria dir cap disbarat, però és que ells són més coratjosos perquè, sabent que això els podia passar, van seguir endavant amb el projecte més ambiciós que Catalunya hagi endegat mai. Avui he escrit a dos dels empresonats a Madrid i m’emocionava tot sol. He procurat parlar-los de coses diverses per no aclaparar-los amb les que tenen més sabudes que jo i sobre les quals els deu escriure molta gent amb la millor intenció. Seré així de brutal, però crec que tots els catalans ben nascuts no hi ha dia que no pensem en ells amb el cor encongit. Em sembla pervers que algú pugui pensar que estan allí perquè s’ho han guanyat. Els diria el que no diré aquí. Els diria el nom del porc, com als que diuen que ara que han demanat ser excarcerats ho han fet renegant dels seus principis. Primer: no és cert que hagin renegat dels seus principis. Segon: voldria veure aquests i aquestes de llengua d’escurçó què farien per intentar sortir de la presó, si és que tenen marit, esposa, fills, germans o si saben qui és son pare...

Una d’aquestes que no saben el que tenen, a banda de mala llet, l’infame Soraya Sáez de no sé cuántos..., ha dit que els pitjors enemics de Catalunya són els partits independentistes. Jo no sóc de cap partit, però em sento al·ludit per tal estupidesa i absurditat. Creuen que amb el 155 a la mà no tan sols poden fer i desfer a caprici, sinó que no se’ls reconeixeran les bajanades que escupen sense rentar-se la boca.

El Rajoy, que és el més babau de tots, ha deixat a la dita Soraya la missió d’escopir. Ell està més espantat que els nostres herois de la presó o de l’exili, perquè sap que, tard o d’hora, tota la mala fatxenderia que ve practicant i fa practicar algun dia li caurà al damunt. Esperem que algun dia hi hagi un sistema judicial que li faci justícia, si no és que es mor abans... com els ha succeït a alguns “coleguillas” seus de partit o de sobres. Gràcies a ell i a la seva banda del PP, l’Estat espanyol passa per ser el més corrupte d’Europa. Al Regne Unit, un ministre li toca el genoll a una senyora i ha de plegar. Al Regne d’Espanya, una parelleta de la casa reial roba els pobres i campa per Suïssa impunement.

Però, què passa també amb alguns botiflers d’aquí? Del García Albiol fa repugnància només sentir-lo. El noi de Granollers, el Rivera, que va viure a la Garriga i a l’Ametlla, és el pitjor de tots. Un renegat que per l’ànsia de tocar poder és capaç de vendre’s al diable que té forma de PP, TC i, si convé, de PSOE. He dit més d’una vegada que no tinc res contra els espanyols ni contra Espanya. He treballat sincerament pel llibre en castellà i per la llengua de Cervantes, però sempre ho he fet amb esperit de servei i des de la meva catalanitat. Em sento traït per aquest Estat que ara em vol aixafar amb les seves lleis, anul·lant les nostres, mentint a dojo (alguns sabem el que es diu per Madrid i tot la resta d’Espanya), aixafant la democràcia, el drets humans a cops de porra i escampant la calúmnia i la por. Ara blasmo gent com el Miquel Iceta, que fa costat al 155 per ordres del PSOE, mentre el PSC segueix dessagnant-se. Sort que a Catalunya la dreta és civilitzada, perquè a l’Estat està contaminada no solament per la corrupció, sinó per l’extrema dreta més feixista d’Europa. Els d’esquerres espanyols: “Antes fascista que rota”. Recordeu a què s’assembla?

L’exili de part del nostre legítim govern és una fugida digna i intel·ligent. Si no fos pel president Puigdemont i els consellers que són a Brussel·les, que tenen les mans i la boca més lliures que no pas els de les presons de Madrid, el terreny català ja estaria expropiat per la malignitat del govern del PP, la seva “justícia” i les seves porres. A la presó, de visita, només hi poden anar familiars i advocats. Nosaltres els catalans del carrer, no. Per això volem fer una grandiosa manifestació el proper dia 7 de desembre a Brussel·les de suport als nostres legítims governants exiliats, en un país, Bèlgica, on sembla que la justícia és més independent del poder executiu. Volem fer palès que el nostre legítim (encara que a alguns els dolgui... ei! Sr. Millo) govern està repartit entre l’exili i la presó. Però això no durarà sempre; i si no, el temps ho dirà.

Jordi Sánchez i Jordi Cuixart (soc membre de les entitats que presidiu): vosaltres vau obrir el camí seguint les passes de Carme Forcadell i de l’enyorada Muriel Casals. Ara heu estat els que heu passat al davant cap a la presó. Ja veureu quan en sortiu: Catalunya esclatarà de goig i reconeixement.

President Puigdemont: fins a Brussel·les! Farem somoure Europa!

Vostre,

Josep M. Boixareu Vilaplana

  • 0
  • 495