Dijous 18.01.2018
Contact

Consistència i confiança

Ens convé no espatllar la nostra obra ben aconseguida amb imaginació, tenacitat i bellesa.
Ens convé no espatllar la nostra obra ben aconseguida amb imaginació, tenacitat i bellesa.

Hi ha un munt  de persones buides i infatuades com la Montserrat Nebrera, o sentenciosos i afectades com en López Burniol  o en Vidal-Folch, per tal de posar uns exemples del tipus de gent que no ens importa ni gens ni mica.

              A la memòria de Patricia Gabancho

Per la llibertat del Joaquim, els Jordis i l'Oriol

Ho fem bé , ho fem molt bé, ho fem bé d'una manera extraordinària, ho fem tan bé que ells s'han enfadat molt, moltíssim i de molt males maneres, com tenen per costum des del seu botxinisme habitual. Ells i nosaltres, nosaltres i ells, tothom s'entén. Ells són botxins sempre. Ara ens convé no espatllar la nostra obra ben aconseguida d'un poble que sap lluitar amb imaginació, tenacitat i bellesa. Les urnes del passat primer d'octubre ens  ho recordaran sempre. Memòria i festa. Sobretot ara ho podríem espatllar xerrant massa, comentant, opinant, fent posturetes, col·loquis, enquestes d'opinió  i d'altres entreteniments variats  i jocs verbals diversos. Hi ha qui ho vol. Des de la festa cal recordar que no actuem pas en cap espectacle, sinó que construïm un alliberament.

El termini d'un alliberament és la llibertat. Volem la llibertat de tot un poble captiu. L'objecte d'un espectacle és agradar a un públic més o menys guiat per uns crítics, comentaristes més o menys entesos o garlaires. Hi ha un munt  de persones buides i infatuades com la Montserrat Nebrera, o sentenciosos i afectades com en López Burniol  o en Vidal-Folch, per tal de posar uns exemples del tipus de gent que no ens importa ni gens ni mica, totalment prescindibles com a opinadors que poden enlluernar o distreure. Resistir ja en sabem, ho fem bé, ens sobren comentaris.

La lliçó d'ara mateix és consistir, consistir d'una manera sòlida. Consistir, de cum- i ‘sistere’. Confiar, de cum- i ‘fidere’. Convé saber acaronar els mots. Sobretot les paraules el sentit de les quals ens fa de guia, ens fa de llum, d'aquesta llum com la del sol de cada dia, d'un groc que ara amoïna tant. El nostre groc d'ara està fet del que ara farem sempre plegats, del ‘sistere’, això és romandre, restar, quedar-se, raure, habitar, viure, fer estada; i del ‘fidere’, que denota fiar, lligar, lliurar, testar, transmetre, esperar, refiar-se, encarregar, encomanar. Ho fem com el que som com tot un poble que s'allibera. 

  • 0
  • 1104