Dijous 18.01.2018
Contact

De matinada

Frivolitat i ignorància

Fa falta, sobretot, que algú es dediqui a encendre “torxes per a les ments”
Fa falta, sobretot, que algú es dediqui a encendre “torxes per a les ments”

¿Que quin és el perill més gros de la situació actual, dieu? Doncs la ignorància. La ignorància encara més que la misèria!

12 de desembre de 2017

Tornat ja a casa després d’aquests benaurats dies d’Alsàcia. Decisió de no seguir ni un borrall de campanya electoral. Sé molt bé, o així m’ho sembla, el que he de fer, el que he de votar. Cap debat ni cap entrevista, no em cal. Ni noticiaris ni propaganda. A la tele només pel·lícules de les que tinc aquí mateix. Entreteniment i entreteniment. Si no, l’existència, sentir dir segons quines coses i a segons qui, es faria massa carregosa i segurament m’ompliria el cos d’odi. Odiar és molt carregós i et fa mal viure. Va bé de vegades aquell bri de frivolitat sense el qual potser ens sentiríem massa desgraciats. Això sí, estic totalment a favor que Jerusalem torni a ser la capital d’Israel -autèntic bastió i única democràcia de l’Orient Pròxim-, que ho és, de fet, ja des d’aquell temps del rei David.

14 de desembre de 2017

Afirmo i asseguro, senyores i senyors, que les reduccions que aquest govern proposa al pressupost especial de les ciències, les lletres i les arts són doblement perverses. Insignificants des del punt de vista financer i nocives des de tots els altres punts de vista. Que siguin insignificants des del punt de vista financer és d’una tal evidència que amb prou feines si goso sotmetre a l’assemblea el resultat del càlcul proporcional que acabo de realitzar […] ¿Què pensarien, ses senyories, d’un particular que, disposant d’uns ingressos de 1.500 francs, per al seu desenvolupament intel·lectual dediqués cada any una suma tan modesta com la que representen 5 francs, i, un dia de reforma, volgués estalviar a càrrec de la seva intel·ligència 6 cèntims (de franc)? (Víctor Hugo, novembre 1848, davant l’Assemblea Constituent). Sí, un estalvi ridícul per a l’estat però que resulta mortal per a la vida de les biblioteques, museus, arxius, conservatoris, escoles, teatres, llibreries…i també per als artistes i les seves famílies, i els poetes. Abans, en època d’Hugo, i també avui, no cal dir-ho. ¿Que quin és el perill més gros de la situació actual, dieu? Doncs la ignorància. La ignorància encara més que la misèria! I en un moment així, justament, el que es proposa no és sinó atacar totes aquestes institucions que tenen precisament com a finalitat expressa la de perseguir, combatre i destruir la ignorància. Es va fent de nit al món moral, diu Ordine en comentar les paraules d’Hugo ara fa pràcticament 170 anys, i no n’hi ha prou d’il·luminar les ciutats i els pobles. També fa falta, sobretot, que algú es dediqui a encendre “torxes per a les ments” i els llums per a l’esperit de les persones. Contra tanta tenebra, en fi, contra tanta mentida.

[Apunts del blog De matinada.]

  • 0
  • 566