Dissabte 24.02.2018
Contact

El Josep Pla més íntim

'Fer-se totes les il·lusions possibles'
'Fer-se totes les il·lusions possibles'

Aquest llibre ens apareix com un regal del cel, com una oportunitat per aturar-nos un moment (aïllar-nos ni que sigui unes hores) i gaudir, àdhuc entendre’ns millor com a poble. 

Hi ha escriptors que ens fan gaudir amb les seves obres. Alguns ens provoquen emoció, d’altres ens presenten futurs distòpics que ens mostren un esdevenir preocupant; n’hi ha que ens regalen estones de diversió i entreteniment gràcies a comèdies ambientades en fets reals o imaginaris. També hi ha qui escriu novel·les històriques causant entreteniment entre el públic i espant entre els cercles d’historiadors. D’escriptors n’hi ha de moltes classes i estils, però quan ens trobem davant d’un llibre de Josep Pla podem afirmar que estem llegint el rei de la prosa catalana, el gegant que destaca per sobre d’autors passats, presents i, possiblement –i durant molts anys–, futurs. Coneixem Pla, principalment, pels més de quaranta llibres de la seva Obra Completa editada per l’editorial Destino, començant amb ‘El quadern gris’ i arribant a ‘Darrers escrits’, una col·lecció on trobem un impressionant testimoni sobre la vida, el país (Catalunya i l’Empordà), els grans homes –els homenots– i les vivències que el geni nat a Palafrugell ens va deixar plasmades, com si d’un notari vital es tractés, en els seus vuitanta-quatre anys de vida.

 

Josep Pla té la traça de transportar-nos –sobretot els lectors d’avui– a un temps, un país  i uns paratges que han quedat petrificats en les seves obres; una realitat que ha anat mutant amb el pas dels anys i amb la qual podem retrobar-nos llegint i rellegint les obres que ha llegat al món literari català i universal. Pla ha sabut crear la màgia necessària per portar-nos a una zona de protecció, de seguretat; ha sabut fer-nos retrobar amb els racons més bells del país i omplir-nos de nostàlgia mentre ens endinsem en el seu univers. Buscant sempre la intel·ligibilitat i trobant tots els adjectius necessaris perquè no ens perdéssim cap detall, ens ha documentat des de la vida de grans dirigents com Francesc Cambó fins a les històries i anècdotes de la gent més humil que trobava en els seus viatges a peu, en tren o vaixell.

 

Pla és també un home del seu temps, és algú que ha viscut el debilitament d’una monarquia, l’aparició i duresa de dues dictadures, les tensions socials entre classes, el pistolerisme i els morts al carrer –testimoniats per ell mateix quan era periodista–, el naixement de la Segona República, la salvatjada de la Guerra Civil i el llarg silenci del Franquisme. Per experiència vital, alguns cops força desagradables, Pla s’hagué d’autoimposar censura per motius evidents, hagué de manejar amb molta cura els escrits que parlaven de temes sensibles com l’esperit nacional català, l’Església, els militars o la dictadura. Tanmateix, a finals de l’any passat va aparèixer a les llibreries l’últim llibre de Pla (un nou llibre de Pla!): ‘Fer-se totes les il·lusions possibles i altres notes disperses’ (Ediciones Destino). Parlem d’un seguit de notes escrites majoritàriament durant les dècades del 1950 i 1960 en les quals trobem un Pla obert, capaç de parlar amb sinceritat sobre tots els temes que es plantegés; ens trobem amb un escriptor que no s’ha de preocupar per la censura, car es troba dins la llibertat de la seva intimitat. És gràcies a aquest nou llibre, publicat després de recollir diverses notes disperses de l’autor, que podem llegir interessantíssimes reflexions sobre l’ànima catalana ben actuals a dia d’avui. Ens trobem amb meditacions sobre la vida, amb sublims anècdotes entorn dels personatges més diversos de la seva època i, fins i tot, podem llegir una enganxada que Pla tingué amb les autoritats franquistes arran d’unes molt poc encertades paraules de Carles Sentís. 

En un moment complex –i sóc bastant educat en l’adjectiu– de la nostra vida col·lectiva, aquest llibre ens apareix com un regal del cel, com una oportunitat per aturar-nos un moment (aïllar-nos ni que sigui unes hores) i gaudir, àdhuc entendre’ns millor com a poble. 

  • 0
  • 437