Dissabte 24.02.2018
Contact

Agraïment, tristesa, esperança

Us esperem a la festa de la llibertat
Us esperem a la festa de la llibertat

La joia d'estar junts amb molts il·lumina els nostres dies en la fraternitat d'un combat comú. Joaquim, Jordis, Oriol: gràcies. Us esperem a la festa de la llibertat.

Avui parlaré del meus sentiments, em penso que també els de molts d'altres, els nostres sentiments, doncs, respecte als empresonats a presons de Madrid: el Joaquim, els Jordis i l'Oriol.

El primer que surt respecte a ells és el meu agraïment, el nostre agraïment, per molts motius: per la seva obra de govern o per la seva feina al front d'associacions cíviques com l'ANC o Òmnium Cultural. Totes les seves actuacions respiren dignitat. Hi ha sobretot un fet més notable, més engrandit, més solemne: és la festa amb les urnes de l'1 d'octubre per la qual estan empresonats. Mentre escric tinc damunt del peu del llum del meu escriptori una miniatura d'urna guarnida amb unes flors de clavells de poetes. Regalar festes als pobles que lluiten és molt d'agrair.

El segon sentiment és de tristesa pel seu empresonament, ja que estan mancats de llibertat per obra de la coacció i de la força. L'afició dels botxinistes crònics que ens governen des de Madrid, el seu gust pervers i patològic per  distribuir penes i càstigs, no ha sabut ni esperar sentències fermes. És ben trist per la sort dels empresonats, gent pacífica, homes de govern i de cohesió social, respectats, estimats, ben considerats pel seu poble. La privació de llibertat és cruel, paralitza les vides actives, pot desencaixar equilibris vitals. És molt trist.

Finalment esperança, esperança que la gent tan ufana i tan superba no ens deturi. Ens faran patir molt, en saben, són cruels. Que s'ho aprenguin, però: nosaltres no som pas un munt de gent que cultiva aficions o que té manies, no ens mou un caprici ni ens ha agafat una dèria, som un poble que es vol alliberar. En part ja se n'han adonat i estan molt furiosos. Passarem hores amargues, ara els uns, ara els altres, ells jugaran a dividir-nos, voldran acovardir-nos, cercaran desmoralitzar-nos. Som gent marcada com en altres temps foren uns altres, marcats per poder ser perseguits i romandre captius. Tenim, però,  una esperança d'alliberament, tenim la veritat de la nostra lluita, tenim la fortalesa dels nostres ànims.

La joia d'estar junts amb molts en l'agraïment, la tristesa i l'esperança ens dona gruix, ens manté dempeus, il·lumina els nostres dies en la fraternitat d'un combat comú. Joaquim, Jordis, Oriol: gràcies. Us esperem a la festa de la llibertat.

[Subscriu-te al canal de Telegram d'El Matí: t.me/elmatidigital]

  • 0
  • 498