Dissabte 21.07.2018
Contact

Doble derbi en un sol dissabte

Camp Nou
Camp Nou

Per Pau Bonastre (@paulusrex)

Dissabte hi havia tarda de futbol català. El Barça B i el Nàstic inauguraven aquesta jornada de futbol a Barcelona. Després, ja que hi érem, visita obligada al Cam Nou. Tocava un Barça-Girona.

Dissabte hi havia tarda de futbol català. El Barça B i el Nàstic inauguraven aquesta jornada de futbol a Barcelona.

Fins a deu busos es van desplaçar al Mini Estadi plens d’aficionats tarragonins, a banda d’una gran quantitat de gent que hi anava pel seu compte. En total, unes nou-centes persones van conformar la Marea Grana. El Gol Nord feia molta patxoca. Dues penyes dirigien la massa de gent desplaçada a la ciutat barcelonina i no deixaven d’animar en tot moment. El Mini rebia una bona entrada de públic, però era en gran part els aficionats grana qui feien apujar aquesta xifra.

Portàvem uns 20 minuts de partit, i Javi Márquez es retirava lesionat. Estem de pega amb les lesions! I és un tros de migcampista. Això obligava a fer un canvi tàctic en l’esquema del Nàstic. Els blaugrana tampoc no tindrien gaire sort en aquest aspecte, i és que poc després es lesionava un referent de l’equip com és Ruiz de Galarreta.

El partit havia començat més aviat elèctric, però el ritme anava baixant a mesura que passaven els minuts. Un duel amb molta presència al mig del camp i poca  a les àrees. Haig de reconèixer que s’estava convertint en un partit força avorrit. I és clar, ens posen el partit a l’hora de la migdiada, i amb aquest poc espectacle... Ja us podeu imaginar com estava mig Mini Estadi...

I a la represa, la cosa s’animava. Però em sembla que preferia que fos més avorrit! I és que els blaugrana van disposar d’una bona ocasió primer, i un conjunt de xuts i refusos a l’interior de l’àrea, en què la pilota no entrava per poc. Més sort impossible. Passaven els minuts, i cada cop tenia més clar la importància de Carles Aleñà en aquest equip. El director d’orquestra del filial. Quina perla que té el Barça en el seu segon equip. Quin futur!

I després de la tempesta, sempre torna la calma. El joc tornava a equilibrar-se. El partit estava ben encallat, la cosa es decidiria per detalls. Al 64’, el lateral dret grana rebia una pilota al vèrtex de l’àrea i, amb una conducció cap dins amb bicicleta inclosa, superava, primer Cucurella, i després Ortolá. Definició amb l’esquerra al pal curt. Bogeria al gol on estaven situats els aficionats grana. Quin salt d’alegria de l’entrenador Nano Rivas a l’àrea tècnica!

I restaven 25 minuts on el Nàstic es tancava al darrere amb pany i forrellat. Tram final de patiment. El Barça B feia un pas endavant i buscava el gol. Un altra mala notícia arribà a les files grana. Fali es lesionava. El migcampista, importantíssim en els darrers partits, era substituït de forma obligada. Màxima preocupació a la banqueta tarragonina. L’ex del Barça B està sent clau en el joc del Nàstic.

Set minuts després del 0-1, Cardona establia l’empat amb una bona finalització al llarg, aprofitant un rebot que li queia als peus amb molta fortuna. Gerro d’aigua freda per l Nàstic.

En el tram final, veia altra vegada quin tros de jugador era Aleñà. Em reafirmo, és brutal. Totes les jugades d’atac passaven pels seus peus. Cal destacar el debut del juvenil Riqui Puig amb el filial blaugrana. Una bona notícia pel conjunt del planter, que veuen l’estrena de Puig com un bri d’esperança per arribar al Mini i, per descomptat, al  Camp Nou.

Final 1-1. Els de Gerard López podrien haver-se avançat en el marcador i endur-se els tres punts. L’afició grana tornava cap a Tarragona amb un gust amarg, per tal com havia anat el partit.

Després, ja que hi érem, visita obligada al Cam Nou. Tocava un Barça-Girona. L’himne blaugrana sonava per la megafonia mentre que una multitud d’aficionats aixecaven els cartells de “Llibertat” que s’havien repartit als afores de l’estadi. Una pancarta gegant amb el lema “Freedom” també feia acte de presència a la graderia Lateral. Just abans del xiulet inicial, sonaven càntics a favor de l’alliberament dels presos polítics.

A les files gironines, cal destacar la titularitat del ‘Choco’ Lozano, que fins al desembre era jugador del filial blaugrana. I ara era a l’onze al Camp Nou, però amb la samarreta blanc-i-vermella. Una samarreta, per cert, al bell mig de la qual ahir estrenava el lema “Orgull Gironí”.

El Girona FC sortia valent sobre la gespa, amb les línies avançades i ben obert. En la primera jugada del partit, que iniciava, per cert, Lozano, Portu feia el 0-1. El murcià aprofitava un error d’Umtiti. L’atacant del conjunt gironí és un ídol a Montilivi. I ahir va demostrar el perquè. Un desgast defensiu impressionant i dues arribades per banda, a part del gol, eren la seva carta de presentació en el tram inicial de l’enfrontament. Poc després del gol, Suárez establia l’empat.

Era el minut 17 i 14 segons. Càntics d’independència, primer, i de Llibertat després. Amb els cartells ben amunt per reclamar l’alliberament. No oblidem el calvari que estan passant ells i les seves famílies. No podem normalitzar la situació!

Messi començava el seu recital. Pur espectacle. La seva qualitat es transformava en el segon gol dels de Valverde. El Camp Nou, dempeus, ovacionava el millor de la història. El tercer també va ser obra de l’argentí. Aquest home no ens deixa de sorprendre en els llançaments de falta. Em sembla que ja n’ha marcat de totes les maneres possibles. Ara ho feia amb un xut ras per sota de la tanca. I altra cop el Camp Nou rendit a Leo.

El 4-1 arriba mitjançant Suárez, però com no podria ser d’altra manera, la jugada la inicia Messi. En aquell moment vaig pensar: “en el proper gol ja ni caldrà dir-ho que ha estat gràcies a una genialitat de l’argentí. Serà obvi”.

Si anteriorment assegurava que el Girona havia sortit valent, el descans arribo a la conclusió que ha sortit massa valent. Deixant espais i ben obert. Cosa que ha aprofitat Messi per fer de les seves. El joc del Girona aquest curs està sent magnífic, ho reconec, però dissabte era arriscat aquest plantejament.

85 mil i escaig espectadors. Bona entrada de públic a l’estadi. El que és clar és que el rival hi va ajudar: que el rival fos el Girona va penjar el cartell de partit atractiu, i de derbi català, és clar.

Un fet que em cridà l’atenció va ser quan els jugadors del Girona van saltar al terreny de joc per iniciar el segon temps, i és que van rebre tímids aplaudiments. A més, quan va ser substituït Portu, el murcià es va emportar una ovació del Camp Nou, una grada que va acabar cantant el seu nom. El jugador, que va respondre amb uns aplaudiments d’agraïment, està portant el nom del Girona FC ben amunt.

Dembélé i Coutinho començaven a aparèixer al segon temps (ja era hora!). De fet, el brasiler va anotar un golàs des de la frontal que va provocar l’ovació del públic. L’ex del Liverpool, a partir d’aquí, es va deixar anar i va demostrar la seva qualitat exquisida. El sisè l’anotà Suárez, que va rebre una assistència de Dembéle. Amb aquest gol, l’uruguaià sumava un hat-trick i s’acabaria enduent la pilota al final de l’enfrontament.

Per acabar, menció especial per Pablo Machín. L’entrenador està realitzant una gran feina a Girona des de fa unes temporades. Està fent història. El sorià, com sempre, va estar acompanyat a l’àrea tècnica del seu habitual bloc de notes. Bona feina, i que segueixi.

  • 0
  • 1327