Diumenge 22.04.2018
Contact

Independència, diàleg i govern

Diàleg sincer, sense limitacions ni condicions
Diàleg sincer, sense limitacions ni condicions

I necessitem un govern ja per defensar els nostres presos polítics i els nostres exiliats, per trobar la solució de Catalunya des de la política, des del diàleg, des de la negociació, des de la suma, mai des de la judicialització i la repressió

Per José Manuel Bueno

Cada dia que passa queda més en evidència allò que tanta gent hem cridat als carrers catalans: tenim presos polítics en l’Europa del segle XXI, tenim gent honesta i honrada empresonada i exiliada per les seves idees. I tot, per respondre de forma pacífica i honesta al mandat que el poble català li ha donat en les urnes. I no podem cansar-nos de denunciar-ho cada dia, minut a minut.

Hem vist com, des de Madrid, un estat amb una gran feblesa democràtica s’ha conjurat per elaborar un discurs fals i poder justificar l’empresonament dels nostres representants, processant-los pel delicte més greu del codi penal, que és la rebel·lió. I com que sabien “de antemano” que els rebels cal que siguin violents, no han parat d’intentar convertir la gran manifestació democràtica del poble català totalment pacífica en una exaltació violenta.

Tot un discurs dissenyat i conjurat per les institucions de l’Estat. Un Tribunal Suprem que vol fer violent allò que és pacífic, i que s’ha atrevit a enviar a presó preventiva a tot un govern i representants socials, per evidenciar la força d’una justícia arbitrària, poc garantista i, sobretot, gens justa, sinó venjativa. Per a la qual és molt més important la unitat d’Espanya que una Espanya en pau i en convivència. Que s’oblida que ja no estem en èpoques de tribunals militars, on “la voz del caudillo” dictava sentència, sinó que estem en un món global, en una Europa on els valors democràtics i socials són els que han de prevaldre.

I mentre la justícia espanyola, ajudada pels peons d’algun cos de seguretat nacional, va elaborant el seu discurs de la violència, les institucions executives de l’estat s’encarregaven de donar més arguments i d’ajudar la causa nacional. Que fins i tot ha fet sortir de l’amagatall un Aznar furiós, exaltant la rebel·lió del poble català. Semblava la resurrecció d’aquell que un dia sí que s’alçà contra la República espanyola, per imposar una dictadura amb l’ús de la força. Però, és clar, allò no va ser rebel·lió, ni cop d’estat, va ser “un alzamiento nacional en defensa de la patria”.

Mentre tot això passa a Madrid, resulta que a Alemanya, la forta d’Europa, fins fa 4 dies gran amiga d’Espanya –no ho dic jo, ho deia el president Rajoy i els ministres del Reino, etc.– afirma que a Catalunya no hi ha hagut violència i que, per tant, és inadmissible la rebel·lió. I diuen que cal deixar fer un govern a Catalunya ja, i diuen que volen ser mediadors de la causa catalana... I diran també que no hi ha ni malversació ni res de res. El que estan dient Alemanya, Bèlgica, Suïssa, Escòcia, etc. és que els conflictes polítics es resolen des de la política, des del diàleg, des de la negociació, mai des dels tribunals, mai des de la judicialització. I diuen que el tema català ja no és un afer intern d’aquesta Espanya rància i antidemocràtica, sinó que és un afer internacional de l’Europa democràtica i del segle XXI.

Durant les últimes hores estem veiem com, a poc a poc, les coses es posen a lloc. Com el pacifisme i els valors de la democràcia del poble català estan fent de mirall per a una Europa que dubta molt de la virginitat democràtica, arbitrària i justa de l’Estat espanyol. Estem veient com l’Estat espanyol s’està tancant i quedant sol, amb arguments difícils de sostenir, com en èpoques passades. Però a diferència d’aquella època fosca, de res li servirà el tancament, perquè quan Europa li ho ordeni, haurà d’acatar, igual que va fer per aprovar el famós article 135 de la CE de nit, per pura supervivència.

Mentrestant, ara més que mai, demanem com ho hem fet sempre, com ho han fet els nostres representants polítics, un diàleg sincer, sense limitacions nii condicions, per negociar de tu a tu el que vol el poble català, que ho ha expressat moltes vegades a les urnes. No renunciarem al nostre mandat, però ho volem fer des del diàleg i el consens. I per això necessitem un govern efectiu ja, un govern que recuperi les nostres institucions i que pugui seure a negociar i a defensar el nostre país.

Necessitem un govern per implantar i accionar els valors socials i republicans. La gent ens demana govern, un govern fort per encarar els reptes republicans, però sobretot, per implantar les polítiques socials, econòmiques i de país que necessitem.

Necessitem un govern per a la gent que surt al carrer cada dia en defensa dels valors democràtics d’aquest país. Per als que sortim cada dia a treballar, i per als que no hi surten perquè no tenen feina. Per als que defensen el model educatiu català, per als que defensen una pensió digna. Per als que reivindiquem fora repressió, per als que volem una Catalunya millor i lliure, i per als que la volen d’una altra manera, també.

Necessitem un govern ja, per acabar amb el 155, però sobretot, perquè Catalunya s’ho mereix, perquè si no, de què serviria tot el que hem fet, totes les vegades que hem sortit al carrer reivindicant  anhels de llibertat? No podem deixar que ens manin aquells que ens reprimeixen.

I necessitem un govern ja per defensar els nostres presos polítics i els nostres exiliats, per trobar la solució de Catalunya des de la política, des del diàleg, des de la negociació, des de la suma, mai des de la judicialització i la repressió.

I Sr. Felipe González, gràcies per atrevir-se ara –podia haver estat abans– a dir que els nostres presos hauríem d’estar lliures. Però li recordo dues coses: la primera, que el seu partit ha estat partícip de la judicialització i cessament del govern català, i la segona, que no solament no hi ha el delicte de rebel·lió, sinó que tampoc no hi ha sedició ni malversació.

Ara més que mai ens toca fer política, negociar, diàleg i molt diàleg amb un govern català al capdavant.

J. Manuel Bueno (Sant Celoni, 1976) és jurista, llicenciat en Dret i Geografia per la UAB, especialista en dret administratiu i seguretat pública. Postgraduat en lideratge polític i polítiques socials, i medi ambient. Curs de doctorat  en seguretat pública. Ha estat professor de dret de la UAB. Ha estat regidor durant anys a Sant Celoni pel PSC. Treballa al Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya. D'esquerra republicana i membre d'Avancem. Vicepresident de Súmate. Pluralisme i diversitat, és suma de la dignitat.

  • 0
  • 434