Mataroní, advocat i diletant curiós. Va néixer fa vint-i-cinc anys, però sovint li diuen que és d'una altra època. No tem que el llegir li faci perdre l'escriure, ni que la música, especialment l'òpera, li amanseixi la fera que duu a dins. Cerca inspiració per escriure articles costumistes mentre contempla la bellesa d'aquest món, així com intenta combinar a la seva vida l'estoïcisme amb la joie de vivre.
Altres articles
Hamburg: La persistència de la memòria Joan Safont Com ha hagut de ser l’esforç d’Alemanya per tirar endavant, i ser el motor econòmic d’Europa, i una potència cultural, i una democràcia ...
Toros Joan Safont Mentre els primers toros no volien morir com cal i queia hipnotitzat pel definitiu i final – si hi ha silenci – duel entre la bèstia i el bell...
La conclusió independentista Joan Safont El crit d’independència al Passeig de Gràcia és la conclusió de tots els processos, el punt d’arribada de tots els camins i, per tant, prou...
Una reacció política i simbòlica Joan Safont Catalunya no es pot permetre que l’endemà de l’emprenyamenta aquí no passi res, que caiguem en la resignació i en la fatalitat, en l’assum...
Tancament de Caixa Joan Safont Potser un futur sense una entitat singular amb el seu centre de decisió a Mataró, diluïda en un magma madrilenyo-castellà tan llunyà, és sím...
Dinar al costat de Don Amadeu Joan Safont I no és que el vell patriarca republicà hagi decidit retornar a la Catalunya del segle XXI, sinó que la fortuna m’ha permès compartir taula i...
Gràcies a El Matí Joan Safont Al Matí no només li he d’agrair el premi, sinó sobretot la confiança que van dipositar en mi
Un crim al costat de casa Joan Safont N’hi ha qui diu ja té teories, d’altres ho comuniquen als altres a través del telèfon mòbil i estic segur que en algun moment o d’altre a...
En silenci a Poblet Joan Safont un monestir amb segles a l'esquena, amb història i molt de país al darrera, deu ser l’única reserva de silenci d’un país mediterrani i crid...
Fent de lector Joan Safont sempre apareix una nova generació que estima i viu, que empeny i vol escriure, vol dir, i – a ben segur - que en sabrà més que tots nosaltres
Un passeig pels Encants a migdia Joan Safont per terra i sense cura, s’hi troba l’obra completa de Winston Churchill, l’Esperit de Catalunya del Dr. Trueta i algunes obres – avui ja ve...
Parlar en nom propi Joan Safont Haurem d’entrar a escena amb energia, amb ímpetu, però sobretot amb solidesa
Virtuosos Joan Safont Res de menys aliè a nosaltres mateixos que les faltes, les foscors, les vergonyes o els vicis
La impressió Joan Safont Escric, més aviat, de forma impressionista – i em perdonin els mestres! – només intentant plasmar una aproximació a una certa idea
La màgia dels Reis Joan Safont Tinc gravats molts matins de 6 de gener, moltes nits anant a dormir amb la tan habitual impaciència
El nostre heroi, Pep Guardiola Joan Safont Guardiola és el qui tots hauríem volgut ser des del pati del col·legi: un jugador de futbol amb classe, un líder de l’equip del nostre cor, u...
Ara, polítics Joan Safont Ben aviat el calendari electoral serà aquí i serà obligatori que els polítics es pronunciïn sense les habituals ambigüitats sobre el futur de...
La bondat es diu Quim Torra Joan Safont un dels darrers homes lliures i bojos del nostre país, capaç d’embarcar-se a contravent casat i amb família com és, capaç de tenir sempre te...
Un marcià al quiosc Joan Safont Arriba al quiosc, i davant l’estesa de diaris i revistes es pregunta: com és que aquesta cultura mil•lenària, aquest país que ha tingut gran...
Els primers records i el Mur Joan Safont Fa 20 anys, i no puc dir que els meus records siguin gaire nítids. No sabia ben bé que passava al món, però recordo el frenesí dels noticiaris...
El meu Raval Joan Safont Prefereixo continuar sent un sentimental que creu possible descobrir la bellesa efímera entre tantes espines d’aquest barri
La nova indumentària Joan Safont comença la complexitat i la necessitat de pensar-s’ho dues vegades
Girona, de levítica a sentimental Joan Safont La ciutat és neta, ordenada, polida. Sobretot posant-la en relació amb la degradació que acompanya Barcelona, o el desordre de totes les nostres...
Joves ateneistes d'avui Joan Safont per poder fer quelcom, per no creure’s esclaus de la pressa ni eternes esperances blanques, els cal abans cultura, cultura de carrer, extreure e...
Burgesos Joan Safont Sense el que es va dir burgesia, no hauríem viscut ni la Revolució francesa ni la Revolució Americana. No s’haurien escrit els drets de l’h...
Somniant amb Leonard Cohen Joan Safont Sense artefactes, sense espectacles més enllà d’una gran veu i d’una gran banda. Perquè no cal res d’això per omplir el Palau Sant Jordi ...
I si fos veritat? Joan Safont I la sensació va ser que aquell gest, aquell acte que aparentment no tenia valor, que ens volien fer creure que no tenia sentit, era el començame...
Postals aragoneses (i V): Al tornar de Terol Joan Safont Per això ha estat com una evocació que m’ha obert els ulls. “Al Nord de Boston” m’ha tornat a explicar la història de la meva família, ...
Postals aragoneses (IV): Missa baturra Joan Safont Avui és el "Domingo del Señor", l’antiga dedicació a l’exaltació de l’Eucaristia, que per ser la festa del patró del poble - Sant Pere -...
Postals aragoneses (III): Cremats pel sol Joan Safont sortiren al camp portant a la bossa el seu amor amb l’esperança posada en que l’espiga i la valuosa rosa del safrà que creixia per aquestes t...
Postals aragoneses (II): Beatus Ille Joan Safont De tant en tant, el xiscle d’una truja o el pas d’un tractor recorda al visitant que encara avui Torrijo és un poble agrícola, feiner, de secà
La potent veu del poeta Joan Safont Maragall no resta mut davant d’una ciutat que, si bé havia seguit desmenjada la crema des dels balcons, l’endemà va horroritzar-se i es posà...
Glòria a les Santes Joan Safont Ja fa dies que Mataró no dorm, que viu al carrer. Olors de festa i de pólvora
I encabat que et llevis a Manhattan Joan Safont La vida i Catalunya, des d’Austràlia i sobretot des dels Estats Units d’Amèrica, la vol assenyada, desvetllada i lliure, i d'aquesta manera l...
Elogi i defensa del petard Joan Safont L’acte d’encesa de les piules, com tot en aquestes edats, tenia un alt voltatge iniciàtic
La fràgil fermesa de l’ou com balla Joan Safont de l’abandó més absolut i la deixadesa més terrible, en renaixerà de nou, la Barcelona que va ser
Néts d’un barcelonisme sentimental Joan Safont Ens vam anar fent grans, sabent qui eren els nostre enemics impronunciables als qui sempre plantaríem batalla, i descobrint la nostra història
