FESTA MAJOR
Tina Cantó
La campana repica riallera és festa, és festa major
|
EL MEU RACÓ
Tina Cantó
En l´humil estudi hi havia de tot. El faristol sempre a punt amb partitures de música. Carpetes amb dibuixos al carbó de la mare, de l´àvia, d...
|
DINERS PERILLOSOS
Tina Cantó
Diners fàcils els de la droga. Diner perillós pels que hi trafiquen.
|
QUAN PARLA EL SILENCI
Tina Cantó
Parlava sense mots l’ànima encongida, i en l'immens silenci tot era més cru
|
NIT DE SANT JOAN
Tina Cantó
El firmament és ple de llum i la terra s'omple de soroll, de resplendors
|
UNA DONA ÀRAB AL TREN
Tina Cantó
Molts dies em trobo als Ferrocarrils de la Generalitat a una noia d’ulls negres i expressius que porta a una criatura en un cotxet. Em fa mal la ...
|
RECORDS DE MANRESA
Tina Cantó
Tenia només dotze anys i no sabia descobrir cap meravella a la ciutat on St. Ignasi de Loyola va escriure els Exercicis Espirituals.
|
ANYS PERDUTS
Tina Cantó
Ja no hi havia bellesa en vostres cossos, ni tenieu les cames lleugeres per caminar
|
LA TARDA DE EL MATÍ
Tina Cantó
Era un dia d’aquells grisos i tristos. No parava de ploure. El 13 de maig el diari digital El Matí celebrava el primer aniversari
|
UN COMPANY DE VIATGE
Tina Cantó
Vam ésser companys de viatge. Un trajecte i un camí llarg feu que encetéssim una conversa
|
L´ÀVIA
Tina Cantó
Blanc el cabell, la mà tremolosa,un somriure melangiós, desdentada,
|
EL MONESTIR DE L’ESTANY
Tina Cantó
Hi han poblets mig amagats en el cor de Catalunya que tenen un tresor que molts ignoren
|
EL CRIST D´ASOREY
Tina Cantó
No vull parlar d’aquestes talles corsecades, amb el cap cot, amb un cos afeblit, tan distant del Jesucrist home del que ens parla l’evangeli
|
LA BARCA
Tina Cantó
He somiat amb la barca riallera que em portava mar endins
|
LES RESIDÈNCIES
Tina Cantó
El Josep és un home bo. Un home que, mentre ve poder, treballava tant com podia i estalviava per tenir, a la vellesa, el futur assegurat
|
MERCÈ RODOREDA
Tina Cantó
Feia pocs dies que la Mercè Rodoreda era morta quan amb dues amigues vaig anar a Romanyà de la Selva
|
CAU POC A POC
Tina Cantó
Cau poc a poc sembla que plori, la pluja que mulla els carrers de la ciutat
|
HIVERN
Tina Cantó
El gat busca una mà que l’acaroni i arraulit vora meu em mira somrient
|
Voldria
Tina Cantó
Si acabés d’escriure poesia i no expliqués el què el cor és,
|
Tardor a l'ermita
Tina Cantó
Tardor en els camps llaurats, en la malesa adormida,en el sol que es desperta esporuguit
|
IRENA SENDLER
Tina Cantó
Per molts aquests nom els deixarà indiferents perquè aquesta persona, que tenia la virtut de fer només el bé a la humanitat, no va buscar mai l...
|
L'ovella perduda
Tina Cantó
Abans només sabia obeir la petita ovella, espantada sempre pel lladrar del gos,
|
VIC
Tina Cantó
Conec bé Vic. Conec amb bastant detall la “Ciutat dels Sants” de Miquel Llor. I conec uns quants vigatans.
|
Auschwitz i el meu veí
Tina Cantó
Les curtes tardes d’hivern el conviden a la reflexió, a reviure records, a quedar-te a casa amb els pensaments passats i futurs i buscar dins de...
|
LA NEU
Tina Cantó
No m’agrada aquesta neu que cau silenciosa,
|
Un Nadal diferent
Tina Cantó
La To viu condemnada en una cadira de rodes. El seu cos es troba descontrolat, la seva parla costa d’entendre i no pot ni agafar un got d’aigua...
|
Nadal 2009
Tina Cantó
Aquell Nen dins d’una establia és senyal d'esperança i caritat
|
|
