Avui em plau parlar-vos i fer-vos conèixer aquest projecte -gestat durant un any- que naixia l’11 de juliol del 2011 a la galeria de la pintora Patricia Sicardi (ja traspassada) a Portdogué i que enguany n’ha complert setze de vida. Hi participaren 4 poetes. Poesia i molta música, gràcies a la família Escutia, que dominaven molts instruments, a banda de tenir molt bones veus. Acabàvem a les 20’30h amb un bateig de lluna plena, vermella com una xíndria, que sortia de darrere d’Es Cucurucuc -la roca emblemàtica de Cadaqués. Un bon averany per aquest primer intent, ben agosarat per part meva, que desconeixia si la iniciativa quallaria o no al poble.
La voluntat primera que va motivar el naixement d’aquestes Àgores Poètiques era, a més donar a conèixer poetes i difondre poesia, poder anar obrint els braços a recitades en llengües diferents de la nostra. I ja han vingut poetes que escriuen i reciten en castellà, poetes de la Catalunya nord, que ho fan en català i/o en francès, i el 2023 van venir uns poetes de Mantova amb qui, precisament, vam crear una antologia-mostra d’uns quants poetes catalans, en edició bilingüe català – italià, que va ser presentada a Mantova l’abril d’enguany i a Barcelona i Cadaqués el 30 de juny i el 4 de juliol respectivament. Hem convidat també poetes de L’Alguer, però fins ara no hi ha hagut ocasió de sentir-los. No hi renunciem pas. Igualment fruit d’aquestes Àgores és la publicació bilingüe francès – català del meu propi recull Mediterrània, en traducció magnífica de la Coleta Planas, que ens acompanya sovint en les Àgores.
Habitualment hi ha una Àgora al juliol i una a l’agost; però també se n’ha fet alguna el mes de setembre, i l’any 2014 en vàrem celebrar una per Santa Cecília, al novembre i a la Capella Fonda de l’església de Santa Maria, en la qual, a més de poesia, hi va haver música i mostres de dansa i de pintura. Setze anys consecutius de trobades al voltant de la poesia fan un total de més de 32 Àgores Poètiques.
És un goig convocar poetes que estimen la paraula i que gaudeixen de “servar els mots”; és un goig i una manera de preservar la nostra llengua i la nostra cultura, que enfonsa les arrels en textos poètics antiquíssims, i que ens singularitza i identifica com a poble. Fer i llegir poesia és, per a mi, una manera de servir el país que estimem i, cada vegada més al ritme que des d’algunes esferes ens dirigeixen la vida, un acte reivindicatiu.
Vull esmentar que tant l’organització d’aquestes Àgores com la participació de poetes i músics són fruit de la gratuïtat: no rebem cap mena d’ajut de cap organisme ni de cap institució i hi som perquè volem, gratia et amore. En la celebració dels 5 anys, a més, en ambdues Àgores vàrem distribuir uns quadernets amb poemes dels poetes convidats i una semblança professional de cadascun d’ells. I, en les Àgores del 2018, vàrem repartir entre poetes i assistents uns punts de llibre de record, amb fragments de les fotografies dels cartells anunciadors. De manera desinteressada, però amb la feinada que cada cosa va requerir.
A aquestes Àgores Poètiques hi venen habitualment Carles Duarte, Vicenç Ambrós, Jordi Virallonga, Anna Comas, Trini Casas, Maria Bonafont i jo mateixa com a coordinadora dels actes i escriptora; però hi han passat altres veus com Ester Xargay, Josepmiquel Servià i Josefina Peraire, que malauradament ja no són entre nosaltres, o com Jordi Vintró, Mireia Farriol, Mercè Voltas, Alexandre Tornabell, Coleta Planas, Stefano Iori, Rosa Pierno, Teresa Costa-Gramunt, Carme Cabús i Anna Martínez Déu….
L’estiu del 2021 vàrem fer una magna celebratio, amb motiu dels 10 anys consecutius d’existència –de fet, es complien el 2020, però era la pandèmia i vam celebrar una única Àgora amb els poetes que passem estiu a Cadaqués i a l’entrada d’una casa particular, amb mascaretes i les portes obertes de bat a bat. La commemoració dels 10 anys també es va fer amb una Àgora única, el 10 de juliol del 2021 a la Plaça de l’1 d’Octubre, amb els poetes que volguessin i poguessin venir, entre tots els que havien participat al llarg dels deu anys i amb sorpresa de celebració, consistent en un passeig amb l’emblemàtic veler Sant Isidre des de la badia fins a Port Lligat i amb refrigeri a bord.
En les recitades, hi ha poemes que lloen la natura benigna i resplendent de la nostra terra, d’altres de caire més intimista o espiritual, alguns de lúdics i humorístics, segons el tarannà del poeta, i molts que són reivindicatius i escaients al moment històric i malaguanyat que encara viu Catalunya. La qualitat els poemes recitats en aquestes trobades literàries és sempre notable i, sovint, sorprenent. És freqüent que, en acabar el recital, algunes persones assistents prenguin la paraula per preguntar alguna cosa als poetes convidats; l’ambient en aquestes sessions de capvespre sempre és distès i agradable; som com una família, la família de les Àgores Poètiques.
La música hi té un paper essencial també, a càrrec normalment de Maria Cucurella i Miquel i la seva guitarra, però en l’Àgora de l’agost d’enguany vàrem comptar per primera vegada amb la flauta travessera de Mireia Pujol, i van ser uns moments preciosos. Les Àgores Poètiques d’istiu de Cadaqués tenen un himne, l’Alleluiah de Leonard Cohen, que clou els actes i que cantem amb goig poetes i públic assistent.
Els escenaris de celebració -generalment espais d’art- han anat variant amb els anys, fins a centrar-se en la galeria d’en Patrick Domken, que sempre ens acull amb gran amabilitat i que ens fa sentir a casa. La segona Àgora del 2018, la de l’agost, va tenir lloc a la Rectoria. Havíem pensat que el decorat fos el mar que es veu des de la mateixa terrassa, perquè sentís les nostres intervencions somrient i complagut, com el públic assistent. Però una capriciosa i intempestiva pluja d’agost ens va enviar al segon pis. En acabar, sí que vam poder gaudir de l’aire lliure i fresc i de l’esplèndida terrassa de l’edifici, mentre compartíem conversa, Taps i cava, i fèiem fotografies per al record.
Les cròniques que escric sobre les Àgores, solen ser publicades a la revista cadaquesenca anual Sol Ixent, que surt pels volts de Sant Joan.
A través d’aquestes diferents manifestacions artístiques, es pretén una estona de reflexió i d’interiorització d’aquest art literari que és la poesia, una aturada en les activitats quotidianes i en el brogit habitual, i compartir aspectes de la dimensió més espiritual de l’ésser humà.
Arribats fins aquí i vist el camí recorregut, només puc donar les gràcies als poetes que hi han vingut, i agrair també l’assistència del públic fidel, que any rere any ens acompanya, perquè en la poesia busca, tal com fem els qui l’escrivim, una mica de transcendència. Tots plegats mirem de depassar el nivell zero i abastar una realitat més alta de la vida, essent la poesia una experiència que ens eleva per damunt i més enllà de la quotidianitat.
En paraules del poeta alguerès Guido Sari, “Estimem la poesia i n’escrivim, perquè volem dir i sentir reflexions i observacions emotives amb un llenguatge de més volada que el merament quotidià i convencional” […] “La poesia ha d’expressar allò que és difícil o impossible de dir amb el llenguatge de la prosa, i ens ha de fer sortir dels horitzons mediocres i del conformisme. Perquè aspira a la Bellesa i expressa el desig d’establir un lligam entre la realitat que coneixem i vivim i una realitat d’un ordre superior”.
