Qualsevol cosa, i qualsevol fenomen, pot ser vist des de diferents cares com la lluna mateixa, ja que em referiré a l’eclipsi que tindrà lloc avui, 12 d’agost de 2026.
Des del Renaixement, al segle XV, la nostra civilització occidental ha tendit a observar la realitat cada dia més des del punt de vista científic, afinant progressivament la percepció amb tecnologies cada vegada més sofisticades, encara que en base a descobriments de lleis de la física com els que al segle XVII va fer Isaac Newton. «Podem calcular un eclipsi amb segles d’antelació perquè seguim usant les lleis de Newton», ha afirmat aquests dies el matemàtic Xabier Insausti, ja que «a través de diferents models físics i matemàtics, es pot esbrinar amb precisió de mil segons a mil anys vista».
Fabulós, ens diem, admirats per tanta i tan bella precisió en la predicció que no deixa de ser, però, una predicció, si bé creiem que no desmentida davant dels fets. Però al costat –no pas en contra, com alguns pensen– hi ha, hi pot haver, una mirada culta que, sense sortir de la meravella de la ciència, s’expandeixi en altres belles i certes vies de coneixement de la realitat com pot ser una mirada, o, millor dit, una interpretació de la mateixa realitat científica des d’una altra perspectiva.
En l’eclipsi total que en alguns indrets de la nostra geografia veurem el dia 12 d’agost, durant poc més d’un minut la lluna taparà completament el sol deixant veure només la coroneta de llum que des d’infants pintem al sol com si abans de néixer ja haguéssim vist un eclipsi. Aquesta imatgeprocedeix d’inconscient col·lectiu del qual no en sabem res fins que es manifesta, ja que l’inconscient ve a ser com un rebost de coneixementencara no desvelat que, per dir-ho de manera poètica, toca ben bé tant les profunditats abissals de l’ànima com les estrelles del cel que, justament aquest dia 12 d’agost, s’enfosquirà amb la ‘desaparició’ de la llum del sol amagada rere el rostre negre de la lluna en la seva fase de noviluni.
Proposo veure el sol i la lluna com el yin i el yang. El dia 12 d’agost el yin taparà el yang; o, a la nostra mirada des de la Terra, en l’eclipsi total veurem com el yin, en un solemne pas al cel, es posa davant del yang.
Des de fa gairebé tres mil·lennis, i a través de la saviesa taoista, la cultura xinesa ha elaborat la figura del yin i el yang en un cercle: dins la figura nocturna hi ha un punt blanc, i dins la figura diürna hi ha un punt negre. Dins d’aquest cercle hi ha dibuixats en perfecta harmonia els principis, o forces fonamentals, universals, del yin (pol femení) i el yang(pol masculí), que es troben en tot fenomen, en tota realitat com podem veure en el dia i la nit, el naixement i la mort, el blanc i el negre, el dalt i el baix, l’elevat i el profund, la vigília i el somni... En el dibuix no es mostra una dicotomia com podem pensar, sinó una alternança que si comencemper la figura nocturna podem apreciar com el punt de llum va creixent fins a fer-se diürna, si bé hi ha sempre el punt negre, o de nit, en el dia, en la llum, donant a entenent que en la realitat l’absolut no existeix sinó que tot es compassa, tot és canviant, com la vida es compassa, és canviant, tant en la vida sideral com en la humana, fent bona la dita dels avis quan ens deien que no hi ha mal, ni bé, que cent anys duri per consolar-nos d’algun entrebanc o alguna tragèdia, o bé per no enfilar-nos en la vanitat o en la comoditat.
Res en la realitat no és, doncs, ni totalment yin ni totalment yang. Els dos principis que s’equilibren, que es complementen quan componen una harmonia, creen tant en la realitat com en la imaginació creativa que crea realitats, unes belles noces celestes, com les que, de manera expectant i encantada, contemplarem en l’eclipsi del dia 12 d’agost de 2026. Gaudim d’aquest misteri astronòmic que, tal com és a dalt és a baix, segons la llei hermètica de correspondències, ho és també en tots els plans de la nostra existència humana.
