Avui el professor Miquel Colomer, col·laborador d’aquest mitjà, ha publicat al seu blog un petit article titulat Les lletres, residuals. És una breu reflexió sobre la devaluació de les professions vinculades amb les lletres, amb l’humanisme, i sobre com, de cara a bona part de la societat, només es valoren les activitats relacionades amb una productivitat exclusivament econòmica.

Havent escollit uns estudis vinculats amb les lletres, m’he trobat diverses vegades, com els ha passat a tants altres, amb la pregunta clau: “I, això, per a què serveix?”. Trobar-se amb aquest mur porta a molts a construir-se una mena de baluard que els aïlla en el seu món de lletraferits. Aquesta pregunta, feta des del desconeixement i la ignorància, els porta a una actitud defensiva que consisteix en el menyspreu de la productivitat econòmica. Gran error.

Cal ser conscient del primum vivere, deinde philosophare. Cal tenir clar que les grans produccions intel·lectuals sempre han anat acompanyades de societats pròsperes que les han esperonat i que la producció cultural de qualitat sempre apareix quan es tenen les necessitats fisiològiques cobertes. L’altre dia vaig poder experimentar-ho: A les tres de la tarda em trobava al MNAC visitant una exposició sense haver dinat. La gana va començar a esdevenir tant punyent que vaig haver de sortir perquè ja no prestava cap atenció als quadres. És per això que la gent de lletres no hauria de menysprear l’activitat purament econòmica, perquè han de procurar no trobar-se mai amb la ment més ocupada per la gana que pels seus habituals assumptes.

Ara bé, a l’altre plat de la balança hi ha els qui formulen la maleïda pregunta sobre l’utilitat de les lletres. Potser haurien de preguntar-se, també, què els diferencia d’una bestiola que corre pel bosc. La bestiola només cerca menjar, beure, pixar, cagar, cardar i dormir. Vés si no fem el mateix els humans, d’una manera una mica més sofisticada, quan només pensem en termes de productivitat econòmica. Vés si no som només bestioles, si les nostres ments no serveixen per crear res més del que és estrictament material. No m’agradaria pas ser un animaló i, en la mesura de les meves possibilitats, procuro evitar-ho.