Navegar per l’eix de la vida et permet observar el que t’envolta amb mirada crítica i intrerpretació entre passat i present, tot el raonament i percepció que aquet món ens regala. 

La societat avança  frenèticament amb fites aconseguides, canvis històrics, socials, econòmics, evolucions cabdals que han esdevingut imprescindibles en aquest món frenètic on cada mil.lèsima fracció de segon tot absolutament es transforma.

El món i la societat es regien per altres paràmetres de comunicació, d’intercanvi de successos,  altres canals on verbalizar la realitat de manera  fidedigna i resolutiva i  ser testimoni  directe de la realitat que tocava viure, els avatars de temps convulsos que anhelavem saber i actuar en conseqüència  sentint-nos imprescindibles  i  partícips.

La humanitat arrelava xarxes humanes físiques, geogràfiques, punts de trobada familiars i socials mitjançant entitats, mitjans de comunicació tradicinals com televisió, ràdio o premsa escrita sense el posterior regnat de l’algoritme ni plataformes digitals.

El temps es fonia entre les interaccions socials autèntiques i genuïnes, incipients moviments digitals com grans innovacions tecnològiques que canviarien les nostres vides per sempre, una revolució a tots els nivells en la nostra manera d’entendre les relacions, la comunicació, la vida laboral, personal i acadèmica.

En un món sense la mà tecnològica, el descobriment per l’incert i l’afany de saber ens estimulaven  a la recerca, a trobar els recursos en molts espais on la riquesa humana i corporativa eren primordials. Llibres, catàlegs, intercanvi  d’idees, aprenentatges col.lectius des de les escoles  a les grans empreses requerint sempre dedicació, cultiu en  la curiositat i les relacions humanes, la comunicació verbal i no verbal, la creació i les seves infinites possibilitats.

En el recolliment de la proximitat on  l’absència  de xarxes socials  fomentaven les converses i la intimitat, la relació  i el contacte amb els nostres veïns, amics, companys.

Podria semblar un Black Mirror tan sols imaginar un món d’aquestes característiques, impensable escenificació on el primer que podem considerar  és en  un aïllament immediat d’un món interconnectat, globalitzat, voraç de comunicació i informació i  en bona manera manipulat estratègicament pel consum, les relacions humanes, laborals, temps lliure o de caire emocional, on els sentiments  s’aboquen  a modes, algoritmes perniciosos, tendències on els oligarques i les grans corporacions digitals ens van ordenant  la vida a tots els nivells.

No podem evitar canviar el món, si ho podem dignificar respectant la seva indiosincràcia única i meravellosa, inexplicable. Caminar plegats deixant una herència valuosa pels que han de continuar el viatge on potser  tot era més  senzill i únic del que vam pensar.

En un món on les super intel.ligències digitals acaparen ja tota la nostra quotidianitat, més que mai és necessària  la nostra essència humana, emocional, generosa, afavorint aquest equilibri natural amb la nostra mateixa raó de ser:  una humanitat on la bondat i bellesa de les persones siguin sempre el més important. 

I aquell recolliment de temps indefinit on el món es transformava contemplant la seva magnitud lenta i excepcional…quina meravella.