Tornarem a sortir al carrer, convençuts que aquesta vegada tenim prou força per capgirar una història llarga, trista, ominosa, però plena de resistència, esperança i futur.
Tenia la finestra oberta a la ni d’estiu, des del llit veia la lluna i les estrelles, que m’emparaven i em donaven caliu i portada pel record dolç hi veia meravelles.
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis. Si continua navegant , considerem que accepta el seu ús. Més informació a la Política de cookies