No es podria canviar el reglament i que s’acabi la lliga quan algú ja sigui campió matemàticament? No li veig més que avantatges… Mireu, el futbol, ahir, ni hi va ser ni se l’esperava. Ahir la culerada va baixar al camp per a celebrar que tot està anant tan bé que ni ens ho creiem: copa i lliga, i tothom fent plans per a la festa romana. Celebració un punt continguda, això si, no fos cas que convoquéssim mals fats i que l’excés d’eufòria ens descentrés. I tot el que s’esperava era que ens distreguessin entre la festa avant match i la celebració post match, i el resultat que el bombin si la cosa ja està dada i beneïda, que els de Pamplona ens cauen força bé i no son els qui voldríem veure a segona. Qui va acabar fent-ho, qui si no, fou el refli, que s’endugué la més sorollosa mocadorada lúdico-reivindicativa i nacionalment reivindicativa (amb els prospectes del tercer Congrés Catalanista, patriòtica i Espartiana iniciativa: www.congrescatalanista.cat) i poc justificada (la mocadorada, no el congrés) que mai hagi vist, curiós debut el de Minuesa, que a veure que si el redebut haurà de fer-lo a Roma. Ja us ho deia tornant de Mallorca, aquest és un esport que si no té premi és costellada, i més si feina tens a conèixer els teus, que ahir era dels partits que sense la ràdio en plan Benach no et sabies ni la meitat dels teus. Sort de la canalla, que amb preguntes oportuníssimes i animadors infatigables de l’inanimable, i a grat del pare ferms partidaris del futbol creatiu i ofensiu, ens distregueren i es distregueren, discursos inclosos (que bonic el d’Etoo’!), aguantant ferms fins al darrer coet, que va quedar suspès a l’aire amb els desigs que el ressò es mantingui fins dijous.