La setmana comença amb un míting del President del Govern espanyol a Andalusia, prometent l’ oro i el moro.
Sembla impossible les vegades que ha arribat a repetir el numeret. Ara be, l’ home ho fa amb una fatxenderia que potser ni se´n adona de que ja ni els seus se’l creuen.
Ja fa dies que es nota que a apart de la Carme, sempre firmes i la vice pelopinxo, els altres ja no li riuen massa les gràcies.
Algú li deu haver dit que cada vegada que puja a l’ escenari ha de dir una cosa que faci recordar-lo. Sobre el paper és correcte, però com els mals actors, acaba sobreactuant. Li demanen atenció i acaba treien conills del barret, o asos de la màniga, o mocadors de ves a saber on.
Li demanen un míting i és pornografia pura., pitjor que el Guerra i el seus descamisados, al menys ell tenia gràcia.
Zapatero ha decidit que la comunitat puntera ha de ser Andalusia.
Ara resulta que el paradís del subsidi agrari i del pescaito frito, serà la Meca del turisme de luxe, que arribarà en globus aerostàtics de colors fins als mateixos tablaos del barrio de Triana.
I serà puntera en economia sostenible, que deu ser indústria eco-socialista , plantes desalinitzadores que funcionen amb molinets de vent, agricultura ecològica a preus de centres de fruita del Tivoli, i doctorats en economies domèstiques i medicines alternatives del bon karma.
Clar que és precisament allà on els alumnes no es que paguin per anar a l’ escola, es que a més cobren. Quan arriben a casa amb bones notes més d’ un s’ha endut una bronca perque passarà de curs i deixarà de cobrar un any més per anar a escola.
Un bon entrenament per fer la carrera amb beques i seguir entre l’ atur i el subsidi fins a la llarga enfermetat, guarir-se a punt per arribar a la prejubilació, que ara es porta als 50 i pocs. Una vida del tablao al bar i del bar a l’ INEM, passant per l’estació de Santa Justa on hi ha aquell Ave que et du a Madrid, porque es España.
L’ economia sostenible ha de ser per definició la contraria a l’ actual, que no hi ha qui l’ aguanti perquè es cau a trossos dia a dia.
No és el model que vull per als meus fills. No és el president que vull per al meu país.
Està canviant el cicle i potser ell no ho sap, però tots els que hi son al voltant seu sí ho saben. I s’afanyen a fer, mentre ell des l’ estrada fa jocs malabars, pornografia per a la intel·ligència.
Aprèn dels professionals de la màgia que cada vegada que pugen a l’ escenari fan un promesa difícil d’ oblidar. I tu? D’ on trauràs el darrer mocador?
