Ha estranyat la victòria electoral de l’Alternativa per Alemanya (AfD) a Saxònia-Anhalt? Dirigents del govern de Berlín han dit que estaven en xoc. Què esperaven? No tenien les antenes posades per veure a venir com en alguns llocs d’Europa i Amèrica, partits extremistes i populistes de dreta avancen i alguns s’entronitzen?
La saviesa popular afirma que tot torna i que la història es repeteix. No es pot dormir a la palla, doncs, quan sembla que tot va bé. Hem cregut que la democràcia i les llibertats que porta aparellades estan a resguard, i no. Cal treballar la terra. Hi ha un fenomen estudiat per la ciència: quan es deixa un forat, quan es produeix un buit, la tendència de les forces de la natura és que sigui ocupat. També pel que fa a la vida humana.
Amb l’auge de l’autoritarisme en la versió il·lustrada (hi ha gent molt preparada) i la versió salvatge (la força bruta), la democràcia: el seu pol oposat, està en perill. Fa temps que s’observa una decadència dels valors democràtics que sigui per inèpcia, per deixadesa o per manca de visió, ara és aprofitada. No ha estat per la sola llei del pèndul, la pujada de l’extrema dreta que sempre hi ha sigut i hi serà. Els partits democràtics que havien de garantir la justícia social han negligit les promeses, que han resultat falses. I és greu que hagin deixat que la gent s’anés empobrint, també jugant amb els drets laborals, en favor del capital sense entranyes: se suposa que havien de contenir la seva voracitat com va més desfermada. Aquests partits autoanomenats d’esquerres que salvades les excepcions han actuat com a partits de dretes, han deixat, quin gran error també d’estratègia, que les classes mitjanes es neulissin i, en conseqüència, perdessin força per aguantar les societats democràtiques quant a lleis i amb l’empenta per dur a terme els avenços socials i culturals que fan més lliure i estable la vida dels ciutadans.
A tot arreu la gent vol el mateix: les necessitats bàsiques mínimament cobertes. La vida és lluita, ho sabem. Com sabem que la facilitat adorm la iniciativa. Però veure’s cada dia, treballant, perdre la batalla de viure de forma digna pot convertir-se en una agonia que acaba per sembrar un malestar que pot ser utilitzat. Per aquest motiu, la victòria de l’AfD ha suposat un cop, un despertar, potser, perquè és el que caldria. Creades unes condicions prèvies: l’abandonament de col·lectius i gremis a la seva sort, el deteriorament de les comunicacions i els serveis públics i una classe política i periodística en mans dels grans mitjans al servei dels poders econòmics, no de la gent, ha fet canviar el sentit del vot.
Una noia jove que s’ha manifestat a Berlín en protesta pel feixisme que potser es veuen caure al damunt, ha dit: «Allò que s’ha oblidat fer en inversions, en estructures necessàries, ens ha portat a això». Les esglésies han interpretat el resultat a les urnes com una expressió de descontentament i de pèrdua de confiança en una part de la població. Una realitat que consideren que les institucions han de prendre seriosament. En el nostre àmbit, hi afegiria un fet molt negatiu: no atendre les perspectives de futur dels joves. No es poden condemnar tants joves a no poder projectar el seu talent i el fruit dels seus estudis sense que això no tingui conseqüències socials i polítiques.
La tendència extremista i populista és general al món. Però ara s’ha fet forta en aquesta regió d’Alemanya, un país que en el nostre imaginari col·lectiu europeu porta càrrega per com encara no s’ha esborrat l’horror del nazisme amb el qual el record el vincula. Sota una capa d’una millor gestió dels problemes de la gent, ben visibles i palpables, aquests partits autoritaris es preparen per substituir la democràcia, un règim obert, per règims durs, tancats, restrictius amb les llibertats. Aquests partits aspiren a ocupar el forat que amb tanta negligència i irresponsabilitat s’ha anat deixant buit. La naturalesa, ho hem dit, és implacable, d’aquí ve que en tot temps s’hagi de prevenir. El camí el sabem, o l’hauríem de saber: honestedat en el propòsit polític, esperit de servei a la societat i rigor en l’administració dels recursos. Aquí no ens en salvem pas, de la inoperància que també fa perillar la nostra democràcia aguantada amb pinces. Cal una regeneració a fons dels partits si no volen perdre l’esperit democràtic que els va donar forma. Encara hi som a temps.
