Ian Gibson té 87 anys plens d’energia. És vitalista i alegre com ho era Federico García Lorca. Havia llegit a l’irlandés abans, però no el coneixia en persona. Per tant, no podia saber d’aquest tret tan característic de la seua personalitat i que, curiosament, té en comú amb Lorca. Gibson és notícia aquests dies perquè ha presentat el seu darrer llibre “No me encontraron: La fosa de Lorca: crónica de un olvido”. Un text imprescindible en el qual hi ha un diari de l’autor on explica amb detall la seua investigació.
Òbviament, no destaparé cap aspecte important del llibre, però si que m’agradaria parlar de la segona part d’aquest text en el qual l’autor relata la història d’una recerca infructuosa i la posició de la família del poeta.Gibson denuncia l’oblit sobre on estan les restes del granadí. Interessos, silencis, mentides i passivitat institucional han contribuït al fet que no ho sapiguem.
Caure en l’oblit
Passa el temps i sembla que, per alguna raó, l’oblit s’imposa per a Lorca i per als que, encara estan a fosses anònimes sense que les famílies els puguen soterrar dignament. Espanta vore el mapa de les fosses comunes. Les restes de Federico García Lorca estan en algun dels punts marcats al mapa.
Un 19 d’agost de 1936, a la matinada, fou afusellat fa noranta anys. Una mort violenta que no va servir per a callar una de les veus més universals de la literatura del segle passat. Al contrari, la seua obra tan efervescent continua seduint a lectors de tot el món. Amb 38 anys ens va deixar un llegat literari difícil de superar: Romancero gitano, Poeta en Nueva York, Bodas de sangre, Yerma o La casa de Bernarda Alba.
No es pot matar la cultura
Matar a Lorca fou un intent va de matar la cultura. No és possible afusellar la llibertat, la tolerància ni l’ànima de tot el que representava. De fet, quasi un segle després de la seua mort, forma part de les nostres vides i això és un, clar, fracàs de la Dictadura. Recorde una frase molt famosa de Neruda, amb qui Lorca, tenia una sòlida amistat “Federico, que me hacía reír como nadie y que nos enlutó a todos por un siglo”. Mai sabrem, d’haver viscut, les joies literàries que hauria produït.
Ian Gibson, amb el seu llibre, suma valor al llegat de Lorca. Aquest treball de l’hispanista és una llavor que servirà als investigadors de futures generacions. Potser algun dia se sabrà on està el poeta. I si no és així aquests fets seran una peça més per desxifrar el que representa un poeta per un poble.
