La coproducció de polítiques públiques parteix de la idea que les administracions públiques no han de ser les úniques responsables de definir i implementar les polítiques que afecten la ciutadania. Al contrari, planteja la necessitat d’incorporar diferents actors: ciutadania, entitats socials, professionals, empreses i altres institucions en les diferents fases del cicle de les polítiques públiques.
La coproducció implica, per tant, compartir coneixement, responsabilitats i capacitat d’actuació. La ciutadania deixa de ser únicament receptora de serveis públics i passa a tenir un paper actiu en la identificació dels problemes, la definició de les solucions i, en determinats casos, la implementació i avaluació de les polítiques. Això permet incorporar coneixement situat i experiències quotidianes que difícilment poden ser captades únicament mitjançant els mecanismes administratius convencionals.
En aquest sentit, la coproducció està estretament relacionada amb la participació ciutadana i amb els models de governança col·laborativa. Tanmateix, no tota participació implica necessàriament coproducció. Participar en una consulta o expressar una opinió no significa, per si mateix, compartir la responsabilitat en el desenvolupament d’una política. La coproducció requereix un grau més elevat d’interacció, deliberació i corresponsabilitat entre l’Administració i els diferents actors implicats.
Un dels principals avantatges d’aquest model és la possibilitat de generar polítiques públiques més ajustades a les necessitats reals de la població. La incorporació de diferents perspectives pot millorar el diagnòstic dels problemes públics, afavorir solucions més innovadores i incrementar la legitimitat de les decisions. A més, quan els actors participen en el procés de disseny o implementació, poden desenvolupar un major sentiment de pertinença i responsabilitat envers els resultats de la política.
No obstant això, la coproducció també presenta importants reptes. La participació dels diferents actors no es produeix en condicions necessàriament igualitàries. Existeixen diferències en recursos, temps, coneixements i capacitat d’influència que poden provocar que alguns grups tinguin més capacitat d’incidir que d’altres. Per aquest motiu, coproduir no significa simplement incorporar més actors, sinó garantir unes condicions que permetin una participació significativa i evitar que els processos acabin reproduint les desigualtats existents.
