Davant les emergències meteorològiques dues coses són les més difícils de gestionar, la incertesa de les prediccions i la gestió dels temps de resposta.
Jo no us parlaré de la primera perquè això ja ho fan els meteoròlegs, només recordar que la meteorologia és una ciència predictiva, i que el canvi climàtic cada cop fa més difícil aquestes, però si us parlaré de la segona, que és la gestió dels temps.
Els que ens dediquem a gestionar emergències tenim unes funcions importants a fer, la primera és la d’avaluar, i això implica avaluar l’impacte que pot tenir aquella predicció sobre la vida de les persones i els danys que pot comportar, i per això analitzem l’horari, la durada, el dia de la setmana, la mobilitat, la zona de l’impacte, l’estat en què es troba la zona afectada per avaluar si ja ha estat exposada i tota una sèrie de valors que ens ajuden a preveure la gravetat de les conseqüències que pot comportar. Aquesta avaluació també s’ha de fer quan no hi ha previsió i les emergències són sobtades.
Després de l’avaluació toca alertar i preparar els equips d’intervenció que són molts, des dels primers que us venen al cap, com són bombers, policies o sanitaris, als també essencials com són els serveis de parcs i jardins, neteja, els que gestionen la mobilitat, les ADF, els voluntaris, els serveis socials i un llarg etcètera de persones i serveis, moltes vegades anònims i invisibilitats en les emergències, però que tenen un paper i funcions claus en la gestió prèvia i el retorn a la normalitat. I de totes aquestes funcions i previsions sorgeixen una sèrie de propostes i mesures que s’han de proposar a la direcció del pla per la seva aprovació.
Aquestes propostes impliquen decisions que poden ser complexes o costoses perquè poden comportar prohibicions, limitacions, ordres o recomanacions que tenen un impacte important en el dia a dia, i també costos econòmics tant a l’administració com a les empreses, el comerç o els autònoms. En aquest punt no entraré perquè implicaria un article propi sobre decisions polítiques, negacionistes del canvi climàtic o la pressió en la presa de decisions extremes que executen alguns directius operatius.
Després de les decisions ve la informació a la població, la base fonamental per garantir la difusió de la previsió i les mesures d’autoprotecció que s’espera de la ciutadania. Fins fa uns anys aquesta només era basada en els mitjans de comunicació i les xarxes socials, i els últims anys amb la incorporació del Es Alert o alertes al mòbil, on hem descobert com a societat que l’ús d’aquests missatges al mòbil genera desconcert, uns perquè en voldria rebre més, altres perquè no en volen rebre cap, i altres perquè han deixat de creure en el sistema perquè consideren que se’n fa un ús abusiu.
Els mitjans de comunicació tenen un valor que els avisos al mòbil no té, ja que aquests permeten modular el missatge amb més rapidesa i informació que un so intrusiu que només permet aproximadament 600 caràcters de text, que es desconeix qui el rep o fins on arriba el missatge, però aquest el reps vulguis o no, i davant d’uns subjectes individuals com som, on si no veus ni perceps el perill tot ens sembla una exageració per molt o per poc, les administracions i les previsions no poden fer gaire més que continuar aguantant les crítiques, però siguem clars, la mesura més eficaç davant les emergències és l’autoprotecció i el seny, que la ciutadania ens empoderem i siguem capaços d’entendre que si un gual d’una riera baixa amb aigua no l’hem de creuar, o que si sortim de casa i plou a bots i barrals, caldrà que esperem que passi la tempesta per sortir i sobretot no anar a treure el cotxe del soterrani encara que no hàgim rebut un avís al mòbil. Però això no impedeix que com a societat esperem que les administracions facin la seva feina bé i sigui ràpida gestionant els temps i en la seva justa mesura sobretot si les previsions canvien per millor o pitjor, o si tenim una emergència greu i sobtada sense previsió estiguem esperant un avís al mòbil que no arriba i ens fa creure que estem sols i ningú s’assabenta del que està passant.
La societat espera una administració eficient i que informi ràpidament la ciutadania abans de l’impacte de les emergències greus si hi ha previsió, durant si no hi ha previsió, o després i ràpidament si cal anul·lar restriccions o confinaments, perquè la gestió del temps és important per a tothom, i si l’ús del Es Alert és per informar sobre situacions crítiques on hi ha un perill per la vida de les persones, l’estarem esperant en emergències greus amb previsió o en emergències sobtades, i sobretot en la seva justa mesura del temps quan la situació greu finalitza i cal informar de la finalització de restriccions.
