L’inconformisme fa evolucionar, és evident. Però, qui vol i dol té un problema. Deixeu-me gaudir de l’estiu encara que estigui farta de tanta calor. Un poema de la Rosa Maria Pascual que fa pensar…

Agost

 

Ja és més de mitja tarda,

l’agost  badalla panxa enlaire,

es treu lleganyes de migdiada.

Tasta l’aigua,

es mulla els dits dels peus

–petita esgarrifança controlada–,

i es regala un moment

de lluminositat:

 

Unes quantes braçades més…

i la neta de la casa

serà més alta

que els seus pares i avis!

 

Amb placidesa,

declina el dia,

pinta més verd el gessamí,

i taca el cel amb vapors rosats.

 

Iris de perles fa que rellisquin

per la pell bruna de la nena,

deixa que una gosseta –nina–

les hi llepi. La seguiria fins on fos.

L’agafi a coll i la submergeixi amb ella:

Xip, xap; xip, xap!

Camina per sobre les aigües

i enrialla la família.

 

Tot d’una:

–Senyora!

Una veu que escridassa,

salta el gessamí

i passa al costat de la intimitat.

Tremola el silenci.

–Senyora si no…

S’esquerda el silenci.

–Senyora si no vol…

Es trenca el silenci.

–Senyora si no vol podar els arbres, no tingui tanca!

 

L’agost està cansat i no hi intervé

la dona li diu que perdoni

que ha crescut de cop…

Baixant i obrint parpelles,

els raigs dels ulls cansats,

coincideixen amb els dels veïns,

que llueixen  geranis al balcó,

i que treballant molt, potser,

un dia també tindran, també:

piscina, gosset i

un instant de joia

per gaudir-ne.

 

L’agost espera el torn

del seu amic Setembre,

que sempre sap fugir

cap als bons moments

quan la barbàrie i la incultura

ataquen per enveja la tendresa.

 

 

 

Rosa Maria Pascual

 

 

Article anteriorHeisenberg, el pamflet i la taula de negociació
Article següentRessenya del llibre ‘Friday Black’, de Nana Kwame Adjei-Brenyah
Rosa Maria Pascual Sellent és veïna de Cardedeu. Ha treballat de mestra durant trenta anys i ara està jubilada, però és la responsable dels tallers d’escriptura com Tecamolsaires del Montseny i de presentacions i tertúlies literàries mensuals. Forma part del GEM, Grup d’Escriptors del Montseny, amb qui ha editat Montseny Màgic, Montseny Eròtic i Montseny amb un Somriure. És autora de llibres per a aprendre matemàtiques divertides com la col·lecció “Pensem i comptem”, també per aprendre a llegir i escriure amb les Lletres Amagades i Letras con disfraz il·lustrats per ella mateixa. De contes infantils En Jordi i el drac amb pintures d’Antònia Molero, i d’un àlbum il·lustrat per per Aurembiaix Abadal titulat En Jordi va pel Món i que va ser obra premiada en el CCCB. De les novel·les curtes com Tardor Roja; Un mar de boires, Premi Jalpí i Julià; de la col·lecció Bell-lloc i altres contes de mestres que conté El Racó dels desitjos que és una peça teatral representada en alguns a sales del Vallès i Barcelona. De les novel·les històriques inspirades en l’autobiografia: On vas, Irina?, editada en català, castellà Adónde vas, Irina? i anglès Where are you going, Irina? i finalista del Premi de Novel·la Històrica Gregal 2013. De La Mestra amb un somriure als llavis, premi memòria popular de La Roca Romà Planas i Miró. I del poemari Si Condicional editat durant la pandèmia i amb dibuixos de l’Aurembiaix Abadal.