Algú a l’altre costat de la taula

Només amb un independentisme fort a Madrid obligarem a Pedro Sánchez a seure i dialogar, a fer política

ANC - Roser Vilallonga

Tornem a estar emplaçats a unes noves eleccions, el proper 10 de novembre tenim unes eleccions generals on les urnes tornaran a tenir el protagonisme un diumenge. Com hem arribat a haver de votar, sis mesos després de les eleccions generals del 28 d’abril? La política espanyola és molt complexa, igual o més que la catalana, però en aquest cas, el principal protagonisme i motiu pel qual tornem a estar convocats i convocades a les urnes és el PSOE de Pedro Sánchez.

El president en funcions socialista no ha estat, ni de bon tros, a l’alçada del que la gent va votar a l’abril. De fet, estem veient el Pedro Sánchez que es va aixecar de la taula de diàleg per una manifestació de la dreta i l’extrema dreta a la Plaza de Colón.

En l’anterior campanya, els i les militants i els i les candidates d’Esquerra Republicana ens preguntàvem quin Pedro Sánchez ens trobaríem. Definitivament, ho hem descobert o, millor dit, hem fet que li caigui la careta.

El Pedro Sánchez d’aquests últims mesos ha estat el de la por a la Plaza de Colón, el del 155, el de la repressió, el de comprar el discurs de que hi ha terrorisme a Catalunya… i és el Pedro Sánchez que ens trobarem després del 10 de novembre. No esperem res d’aquest PSOE, on Borrell és premiat i Catalunya criminalitzada. Quina a de ser la resposta? Nosaltres ho tenim clar, si el PSOE no vol ser-hi a la taula de diàleg… l’hem d’obligar a ser-hi. Això passa per un independentisme republicà fort a Madrid.

Sí, cal ser-hi a Madrid, ara més que mai, com menys ens volen més hi hem de ser. No només per seguir molestant els qui ens volen mal o desapareguts, sinó perquè l’independentisme ha de ser el mur de contenció contra el 155 i tot el qui vulgui arrabassar drets i llibertats a Catalunya.

Pedro Sánchez, si pot escollir, escollirà Ciudadanos, no té cap mena de mirament en pactar amb la dreta per tenir una poltrona còmoda i que la gent vegi que no ha cedit davant dels independentistes.

Volem veure a Arrimadas de ministra de l’Interior o Abascal portant polítiques socials? Volem la vulneració de drets a Catalunya? Quedar clar que no i això implica empetitir el PSOE i fer gran l’independentisme a la cambra.

L’excepcionalitat en què estem cada dia ens obliga a fer un pas endavant, per la gent que està patint més aquesta repressió de l’estat, els presos i preses polítiques, els exiliats i exiliades, els CDR´s criminalitzats injustament i sense cap motiu, per ells i elles, no ens podem permetre no anar a votar, ara amb més motiu hem d’omplir les urnes amb vots independentistes.

Per tot això cal interpel·lar a tot votant independentista, demòcrata, republicà, d’esquerres i catalanista per junts poder fer front a tot el que vindrà. Només amb un independentisme fort a Madrid obligarem a Pedro Sánchez a seure i dialogar, a fer política, que això és el que han de fer els polítics.

Ens preparem per a una campanya i per una precampanya que ja ha començat i que de ben segur portarà dies on la gent haurem de fer un gran esforç en tots els sentits. Fer política i mobilitzar la gent per una mateixa causa ens donarà la victòria que tant esperem i desitgem.

Emplacem a ser forts amb la injusta sentència que en breus sortirà, mobilitzem-nos, prenguem el carrer i tothom el 10 de novembre a votar, avui més que ahir, demà més que avui.