Rosa Maria Pascual Sellent
Rosa Maria Pascual Sellent és veïna de Cardedeu. Ha treballat de mestra durant trenta anys i ara està jubilada, però és la responsable dels tallers d’escriptura com Tecamolsaires del Montseny i de presentacions i tertúlies literàries mensuals. Forma part del GEM, Grup d’Escriptors del Montseny, amb qui ha editat Montseny Màgic, Montseny Eròtic i Montseny amb un Somriure.
És autora de llibres per a aprendre matemàtiques divertides com la col·lecció “Pensem i comptem”, també per aprendre a llegir i escriure amb les Lletres Amagades i Letras con disfraz il·lustrats per ella mateixa. De contes infantils En Jordi i el drac amb pintures d’Antònia Molero, i d’un àlbum il·lustrat per per Aurembiaix Abadal titulat En Jordi va pel Món i que va ser obra premiada en el CCCB.
De les novel·les curtes com Tardor Roja; Un mar de boires, Premi Jalpí i Julià; de la col·lecció Bell-lloc i altres contes de mestres que conté El Racó dels desitjos que és una peça teatral representada en alguns a sales del Vallès i Barcelona.
De les novel·les històriques inspirades en l’autobiografia: On vas, Irina?, editada en català, castellà Adónde vas, Irina? i anglès Where are you going, Irina? i finalista del Premi de Novel·la Històrica Gregal 2013. De La Mestra amb un somriure als llavis, premi memòria popular de La Roca Romà Planas i Miró.
I del poemari Si Condicional editat durant la pandèmia i amb dibuixos de l’Aurembiaix Abadal.
En Marcelo
El dret a escollir és la màxima expressió de la llibertat que nosaltres mateixos, de pares a fills, ens coartem. Incapaços de trencar amb els patrons de submissió. I, callem el...
Jordi Cots
Conèixer-se a un mateix és tan difícil! I, en canvi, tanmateix, tenim la gosadia de fer preguntes transcendents als infants com si ells haguessin nascut amb la resposta. Agafa’l de la...
Cromos de xocolata
A vegades, no sabem explicar amb paraules entenedores d’infant el perquè no disposem de certes coses “bàsiques”. Potser és perquè nosaltres tampoc ho trobem just.
Però, com sempre, l’acceptació natural de l’infant...
Tubs d’escapament de plata
La inexperiència de la joventut s’amaga darrere la imatge de l’aparença que difumina el que som, encara que... els anhels sempre siguin els mateixos.
Tubs d’escapament de plata
Per conquerir rosses d’ulls blaus,
aspiraven...
L’avió de l’esperança
Estic feliç. Avui, després de molt de temps agafaré el cotxe i els aniré a buscar a l’aeroport. Fa tant temps que no ens reunim!... Per sort, ara han pogut agafar...
Abuela Maria
En la nostra capacitat d’oblit reposa la felicitat. Però, a vegades, l’únic lloc on podem refugiar-nos per no perdre la identitat està en el record. Si no, què ens queda? Per...
La motxilla del setembre
A principis de mes, en Marçal Llimona, el nostre jove director del Matí Digital, em va instar a escriure sobre les sensacions que em despertava el començament de curs. Va ser,...
Rosamar
Rosamar
SOS
Deuríem tenir setze, dotze, vuit i dos anys quan amb el pare al volant –d’un dos cavalls... del Citroën familiar– i la mare al seu costat, dirigint l’orquestra, entonàvem aquella...
Agost
L’inconformisme fa evolucionar, és evident. Però, qui vol i dol té un problema. Deixeu-me gaudir de l’estiu encara que estigui farta de tanta calor. Un poema de la Rosa Maria Pascual...
Aquests dies d’insolació
La dolçor d’alguns records ens fa recórrer camins per cercar el que sempre hem tingut a dins, la tendresa. Tan sols hem de mirar en algun racó a l’ombra del nostre...
