Rosa Maria Pascual Sellent

118 Articles
0 Comentaris
Rosa Maria Pascual Sellent és veïna de Cardedeu. Ha treballat de mestra durant trenta anys i ara està jubilada, però és la responsable dels tallers d’escriptura com Tecamolsaires del Montseny i de presentacions i tertúlies literàries mensuals. Forma part del GEM, Grup d’Escriptors del Montseny, amb qui ha editat Montseny Màgic, Montseny Eròtic i Montseny amb un Somriure.
És autora de llibres per a aprendre matemàtiques divertides com la col·lecció “Pensem i comptem”, també per aprendre a llegir i escriure amb les Lletres Amagades i Letras con disfraz il·lustrats per ella mateixa. De contes infantils En Jordi i el drac amb pintures d’Antònia Molero, i d’un àlbum il·lustrat per per Aurembiaix Abadal titulat En Jordi va pel Món i que va ser obra premiada en el CCCB.
De les novel·les curtes com Tardor Roja; Un mar de boires, Premi Jalpí i Julià; de la col·lecció Bell-lloc i altres contes de mestres que conté El Racó dels desitjos que és una peça teatral representada en alguns a sales del Vallès i Barcelona.
De les novel·les històriques inspirades en l’autobiografia: On vas, Irina?, editada en català, castellà Adónde vas, Irina? i anglès Where are you going, Irina? i finalista del Premi de Novel·la Històrica Gregal 2013. De La Mestra amb un somriure als llavis, premi memòria popular de La Roca Romà Planas i Miró.
I del poemari Si Condicional editat durant la pandèmia i amb dibuixos de l’Aurembiaix Abadal.
La memòria dels ocells
Aquesta història que ens explica la Inés Fernández puc garantir que sí que és veritat que les orenetes tenen memòria. Quan me la va enviar, em va fer pensar que si...
Pell, tercera capa
Pell, tercera capa
Si jo t’obro les finestres,
tu m’abaixes les persianes.
A les palpentes es troben
les mans entrellaçades,
les natges que es desitgen.
Bilingües que s’entenen,
traduint del bes... al vers.
Frec a frec, amb la pell...
No n’hi ha prou amb un bon dia per Whatsapp
El dia 8 d’abril del 2020 als tallers Molsa i Tec-Ca es van recollir, entremig de molts escrits, aquestes frases... com si fossin sucades al cor per la ploma i rascades...
Un dels tresors amagats darrere el confinament
Tenim la sort d’estar a la Tec-ca, el Taller d'Escriptura del Casal de Cardedeu. Constantment rebem missatges amistosos, poètics, generosos. Ens obrim els uns als altres i això ens ajuda a...
El nen ostra
En aquests moments de confinament, aprofiteu per apropar-vos més als vostres fills. Parleu d’aquelles coses que els preocupen. I, si noteu un tancament els hi heu de fer saber que poden...
DRET A TENIR DRETS
Mai heu tingut la sensació d’haver estat perdent el temps?...
Us sona la frase: el que m’hagués estalviat, si ho hagués dit abans...
I no n’aprenem, ens tornem a tancar i a patir...
Confinats
I si estem tancats a casa,
esporuguits pel poder
d’un virus que amenaça
escanyar la humanitat.
Resistirem i sobreviurem
amb un plat calent a taula,
imaginant un bon somriure
i llum blanca en la mirada.
Rosa Maria Pascual 14-3-2020
Els teus meus ulls
La visió no és essencial per sentir tota la força de la tendresa, la pots deixar de banda, si valores la veu i el lleu frec de la mà que t’acarona...
La...
La nit és bona quan es dorm
La nit és bona quan es dorm
era la frase que repetia cada nit
amb la cadència d’una oració
apresa en la infantesa.
La nit és bona quan es dorm
era la frase invocada
per...
Plaer i lectura
El text de la Carme Cinca ens parla de la importància de saber llegir com un plaer que ens ajuda a compartir allò que aprens i a copsar millor el món...