El vint-i-cinc de desembre, fum, fum, fum!

                        ha nascut un minyonet

                        ros i blanquet, ros i blanquet,

                        fill de la Verge Maria,

                    n’és nat en una establia, fum, fum, fum!

                            (popular nadalenca)

Aquell onze de setembre, ai, que ens fum,

van macar-nos a pleret

a tort i a dret, ben ras i net!

Del país, que els entorpia,

varen fer-ne una establia, ai, que ens fum!

Van passar moltes anyades, ai, que ens fum!

Ens van treure el moll de l’os

sense repòs i pel broc gros,

i ofegant les quatre barres,

ens manaren molts bandarres, ai, que ens fum!

Ara volen cargolar-nos, ai, que ens fum!

I treiem foc pels queixals

(Bon cop de falç! Bon cop de falç!)

Els bergants, però, se’n rifen

i el país ens empastifen, ai, que ens fum!

Qui en dirà més gran mentida? Ai, que ens fum!

Serà el jefe de Madrid

que ens posa la pistola al pit,

i que es creu ser l’as d’espases

i ens pren tots plegats per ases, ai, que ens fum!

 

(del recull inèdit de  Pere Grau,  “Versots amb punxes”, escrit ja fa uns quinze anys)