Des de la nova convocatòria electoral per a la repetició de les eleccions nombrosos són els interrogants sorgits sobre si uns nous comicis variaran de manera significativa l’actual repartiment d’escons del Congrés dels Diputats. En les darreres setmanes, multitud d’enquestes realitzades per diferents mitjans i empreses demoscòpiques han estat publicades, cadascuna dibuixant diferents escenaris electorals però totes elles apuntant, aproximadament, unes tendències molt similars. A més, l’aparició de nous actors electorals amb capacitat d’obtenir representació, tant en l’àmbit espanyol com català, pot modificar els resultats electorals respecte als anteriors comicis. Així doncs, l’aparició en els últims dies de Más País (i les seves confluències) o de la CUP són factors a tenir en compte en les anàlisis d’enquestes. Aquestes són les principals tendències detectades:

Font: totes les dades han sigut obtingudes de diferents enquestes publicades per mitjans de comunicació i webs de demoscòpia: Celeste-Tel (Diario.es), GESOP (El Periódico), GAD 3 (ABC) i Sigma 2 (El Mundo). També la web electomanía.es i la newsletter de Kiko Llaneras.

El PSOE seria el partit guanyador de les eleccions i el que té majors possibilitats de formar govern. En un inici, el partit socialista sortia molt beneficiat de la repetició electoral arribant a aconseguir el 30% dels vots i més de 130 escons; no obstant això, a mesura que han passat setmanes des del fracàs de la seva investidura i la nova convocatòria, les dades mostren un estancament del seu creixement. Actualment la majoria de les enquestes els hi donen uns resultats molt similars entorn un 26-28% de vot que suposarien 123-128 escons.

El PP és el partit que més puja i d’una manera considerable tant en vot com en escons. Els populars recuperen part del seu electorat que va fugir cap a Cs i Vox i pugen fins al 19-21% de vots que es traduirien a 90-100 diputats. Aconseguir el centenar d’escons és una xifra simbòlica molt important i un dels objectius pel seu líder. 

Ciutadans és el partit més perjudicat segons tots els sondejos, perdent suports tant per la seva esquerra com per la dreta. Les dades ho situen entre un 10-12% de vot amb 24-35 escons, però amb una tendència cada vegada més a la baixa arribant a veure’s sobrepassat per Unidas Podemos, inclús Vox.

Unidas Podemos i les seves confluències també presenten una lleu tendència a la baixa, però molt més moderada del que s’esperava tenint en compte la irrupció de Más País al seu espai electoral. Les enquestes li atorguen entorn un 11-12% dels vots amb 32-37 diputats. Com ja va passar en les anteriors eleccions, la campanya electoral pot ser decisiva per a la formació de Pablo Iglesias. L’esperada irrupció de Más Madrid a nivell estatal, a través de la seva presentació a les províncies que reparteixen 7 o més escons (considerades les més proporcionals pels politòlegs) té com a objectiu superar el 5 % de vots necessaris per poder formar grup propi. Els sondejos li atorguen una xifra molt propera, al voltant del 4-6% dels vots, encara que la representació d’escons és molt dispar, de 7 a 15 escons.

Respecte a Vox, és cert que al principi les enquestes li atorgaven una considerable baixada de suport electoral, les tendències actuals han canviat i li donen entorn un 10% dels vots i una projecció de 21-28 escons, arribant inclús a superar a Ciutadans convertint-se en la quarta força parlamentària. Cal tenir en compte que l’estimació d’escons per a formacions petites que es presenten en l’àmbit nacional (VOX i Más País) és molt difícil a causa de la divisió del sistema electoral en 52 districtes, dificultant la conversió de vot popular a escons.

La resta de formacions de l’Estat mantindrien uns resultats molt similars sense cap alteració important: PNV els seus 6-7 escons, Bildu (3-4), CC-NCa (1-2) i PRC (1).

Catalunya: ERC continua guanyadora, la CUP i Errejón provoquen canvis

ERC tornaria a guanyar les eleccions de manera clara amb uns 13-15 escons, per damunt del PSC (11-12 escons) i del seu rival independentista JxCat (6-7 escons); seguit d’ECP (6), Ciudadanos (3 escons per Barcelona), Més Pais (2 escons per Barcelona), CUP (1-3 escons), PP (1-2 escons per Barcelona) i Vox (1 escó). Com es pot veure, la majoria dels partits petits només tenen possibilitat d’obtenir escó per la circumscripció de Barcelona, ja que reparteix 32 escons. Els resultats són similars als del 28A, els canvis sorgeixen a causa de la CUP que pot aconseguir escons de l’espai independentista d’ERC i JxCat; i per altra banda Errejón pot fer-se amb escons dels comuns o del PSC.

Balears sense canvis i Errejón irromp al País Valencià

A les Balears els resultats serien pràcticament iguals que el 28A queden repartint els seus vuit escons de la següent manera: PSOE (3), PP (2), Cs (1), Vox (1), UP (1), però amb una petita possibilitat que Más Pais tregui un escó, reduint-se d’altra formació.

Al País Valencià, la diferència en aquestes eleccions radica en què el partit d’Errejón es presenta en coalició amb Compromís i els hi donaria considerables beneficis electorals. Les mateixes tendències en l’àmbit nacional es tradueixen a l’autonòmic. El repartiment d’escons quedaria aproximadament així: PP (10), PSOE (9), Més Compromís (4), Ciudadanos (4), UP (3), Vox (2).