Fent xivarri al galliner
ho vaig dir ben clar i planer:
fins i tot el més eximi
és el descendent d’un simi.
Als rucs, a savis concilis,
se’ls hi va alterar la bilis.
No els va fer ni gens de goig
i em van prendre tots per boig.
Tot parlant d’al·legories
-vés qui fa un món en set dies!-
vaig tenir encara sort
i no em van condemnar a mort.
L’origen de les espècies
no és cap llibre de facècies!
Aquesta obra colossal
no parla de pebre o sal.
o de tants altres condiments.
Hi faig esment de sediments
de dinosaures i ammonites
encar que em diguin mestretites.
Què els hi explico als saberuts
i a aquests ciència-geperuts?
Per als que bramen en corrua
jo només soc un mico amb cua.
