La mort del Príncep d’en Jordi Romeu fou l’obra guanyadora del 36è Premi d’Assaig Josep Vallverdú. L’assaig desgrana Il Gattopardo, l’única novel·la de Tomasi Di Lampedusa, publicada pòstumament l’any 1958. La novel·la retrata, a través de la figura de Don Fabrizio, Príncep de Salina, la decadència d’una família de l’aristocràcia siciliana durant el Risorgimento.

L’assaig ens ajuda a entendre les claus i la importància d’aquest clàssic de la literatura italiana, i ho fa submergint-nos en la Sicília de 1860. Il Gattopardo li serveix de guió per situar-nos i mostrar-nos el procés de canvi a l’illa iniciat a principis del segle XIX amb la prohibició del feudalisme i culminat amb la unificació italiana. Un retrat de la decadència de l’aristocràcia, dels seus béns i de les seves formes. Analitzant la pujada de la burgesia al poder, i el transformisme de la vella noblesa per conservar quotes de domini, posant èmfasi en el dia del plebiscit i en la conseqüent desafecció dels illencs respecte Itàlia.

La mort de Don Fabrizio li serveix a Jordi Romeu per il·lustrar-nos sobre el significat de la mort a l’illa, la seva importància, la manera d’afrontar-la i la seva litúrgia. També el gos del Príncep, Bendicó, forma part de l’assaig, atès que segons el propi Lampedusa és una de les claus per entendre la novel·la. I tanca l’assaig amb una brillant dissertació crítica sobre el culte al progrés com a condició per a la millora social.

Com a bon investigador complementa l’anàlisi de la novel·la de Lampedusa, amb novel·les com I vicere de Federico de Roberto, La llarga vida de Marianna Ucria, de Dacia Maraini. Amb l’assaig de Miquel Pairolí, o el què en va escriure Vargas Llosa o Josep Pla, entre moltes altres referències, que faciliten, encara més, la comprensió o que li serveixen per contraposar la seva opinió, resultant un exercici molt estimulant pel lector.

En Jordi Romeu és llibreter, historiador, periodista, un immens lector i un boníssim escriptor, i tot plegat fa que la lectura de l’assaig resulti un gran plaer, per la qualitat de la seva escriptura, per la profunditat de les reflexions i per l’aprenentatge que ens ofereix als lectors. Una delícia per a tots els sentits, que obliga a una lectura atenta, que pot acompanyar-se de la lectura, o relectura, de la novel·la Il Gattopardo i del film que en va fer en Luchino Visconti.

Títol: La mort del Príncep

Autor: Jordi Romeu Rovira

Editorial: Pagès Editors

Lloc i any d’edició: Lleida, 2020

Pàgines: 173

Article anteriorEl llenguatge que ha de venir
Article següentLive and Let Die
Anna Tomàs i Mayolas, viu a Vilafranca del Penedès des de ben petita. Treballa a l'administració pública. Advocada que no exerceix i Mediadora. Li agrada compartir tot allò que l'emociona, especialment els llibres, per aquest motiu publica ressenyes literàries al blog Els orfes del Sr. Boix, i a diferents mitjans de comunicació comarcals (El 3 de vuit, El 9 Nou - Osona, Nova Conca i El Vallenc). És voluntària de lectura en veu alta a residències de persones grans. A vegades escriu a lannaalpaisdelesmeravelles.