Aprendre anglès, anar sovint al gimnàs i menjar millor. Per la gran majoria de ciutadans, aquests són tres dels propòsits estrella de cada any, a banda de fumar, que és la idea que encapçala tots els rànquings anuals dels fumadors que conviuen diàriament amb la cigarreta entre els dits. Estar menys amb el mòbil, estalviar i gastar menys en algunes coses també són finalitats que un es planteja cada 1 de gener, però que al cap d’un parell de mesos, o de setmanes, ja ni hi penses.

Aquest 2021 pensàvem que seria el darrer any amb pandèmia, que la covid la deixaríem enrere i que els confinaments eren un tema del 2020, però no ha estat així. Ja anem per la sisena onada, la vacunació segueix a l’ordre del dia i els tests d’antígens van més buscats que una bossa plena de caramels a la porta d’una escola. Un any que més enllà de la pandèmia hem centrat les atencions en altres punts, com ara la factura de la llum, el volcà de la Palma i la salut mental.

S’ha parlat d’ansietat, de psicòlegs i del suïcidi, tres temes que per molts encara son tabú o intocables, però de la mateixa manera que normalitzem uns assumptes, també hauríem d’aparcar els estigmes que envolten la salut mental i començar a verbalitzar paraules com la por, la inquietud i l’angoixa. Parlem de tristesa, de felicitat i d’emocions positives pràcticament cada dia, ens agrada demostrar que estem bé i que no tenim problemes, que som feliços i que tenim una vida plena, però després, parlant en petit comitè, t’adones que a Instagram només veus una part residual de la vida d’una persona, que el que pengen a les xarxes és fals, que no és la realitat amb la qual conviuen.
Ara que encetem un nou any, que d’aquí a uns mesos farà dos anys del primer confinament i que els propòsits anuals només es compleixen les primeres setmanes d’any, per què no ho fem diferent, per què no ens plantegem què és el que hem après aquest 2021 i què ens ha ensenyat, començant per l’empatia

Aquest últim any la societat ha començat a trencar murs i a verbalitzar els problemes. A no confondre estar malament un dia amb salut mental i a empatitzar amb aquells que ho estan passant pitjor. Per què no ens proposem normalitzar anar a teràpia, posem sobre la taula el problema de les tarifes dels psicòlegs i aparquem el fet d’aprendre un nou idioma per quan estiguem bé o millor?

Bon any i salut mental per a tothom.