S’estan multiplicant els indicis i les fonts que indiquen que  el rebuig de la població russa a la guerra contra els germans d’Ucraïna creix constantment, malgrat les mentides que els hi endega Putin i la brutal repressió de la policia contra tota manifestació de suport al poble atacat. Per molt que l’aparell estatal de desinformació s’escarrassi, i com passa a totes les dictadures (i no és altra cosa Rússia avui) sempre hi ha esquerdes al mur repressiu per les que  es filtra la veritat.

 

I un dels aspectes de la veritat és que aquesta guerra es promoguda per la megalomania de Putin, les ganes dels seus adeptes de seguir munyint la vaca (i el poble que es foti) i la déria d’impedir a Ucraina l’enfortiment de la democràcia a l’estat veí, per por que aquesta “malaltia” s’encomani als russos. De cap manera és una guerra “dels russos”, així en abstracte. He cregut interessant de fer accessibles als lectors catalans informacions que arriben a Alemanya, i que no sé si són conegudes a Catalunya. Ho trec tot del Frankfurter Allegemeine (FAZ), per mi el millor diari alemany.

 

L’escriptora russa Olga Martynova, de 60 anys, que viu avui a Alemanya escrivia el primer de març al FAZ: “No apel·lo als polítics sinó a la gent “senzilla”, i li vull dir una cosa que en aquests moments pot semblar irrellevant, fins i tot escandalitzant, prò que és important:No és sols Ucraïna que necessita avui  solidaritat sinó també la gent a Rússia que és igualment atacada i ostatge d’una bogeria. La gent jove que a les ciutats russes es manifesta massivament contra la guerra, en són víctimes. Jovent pacífic, bo i honrat. És una generació que ha crescut en décades que potser es poden considerar com el temps més lliure de la història russa. I no volen tornar enrere en una repetició d’història passada. A aquest jovent se li roba el futur. I al futur se li roba aquest jovent”.

 

Després explica Martynova que quan el 1968 la URSS va invadir Txecoslovàquia, a la Plaça Roja de Moscou es van manifestar 8 persones amb pancartes. Ara en canvi són milers els que es manifesten, i ja hi ha hagut 6.000 detencions.

 

Només un dia després es podia llegir  al mateix diari a la informació enviada pel seu corresponsal a Lituània, que ja eren 6.500 els detinguts, cosa que segons Leonid Wolkow fa creure que correspon a una xifra de manifestants d’unes 100.000 persones. Wolkow, com a cap d’oficina d’Alexei Nawalnij, ha organitzat en els darrers anys moltes manifestaciona i té l’experiència suficient per poder fer aquesta evaluació. El que tem Wolkow, és que ara la vida de Navalni estigui en perill, perquè el Kremlin es vulgui desempallagar definitivament d’un home que fins i tot  a  presidi segueix sent el màxim representant de la oposició democràtica russa. En un manifest a la població russa ha escrit Wolkow: “Putin ha elegit de passar a la història com a criminal, terrorista i assassí. I vol imposar aquesta elecció a tots els russos, per arrossegar-los al barranc amb ell”.

 

Aquests dies s’han publicat diversos manifestos contra la guerra firmats per cantants, actors, artistes i escriptors. Un l’han fet 600 guies turístics, on escriuren: “Nosaltres presentem Rússia com un país amb una història rica i difícil, i una gran cultura I la guerra contra Ucraïuina destrossa aquesta imatge de Rússia que tan cara ens és”.

 

Un membre del centre d’enquestes Lewada,  Alexei Lewinson diferencia la situació, i diu que a les  grans ciutats  una part important de la població rebutja aquesta  guerra. En canvi a les petites ciutats i als poblets del camp (jo diria, amb mnenys possibilitats d’informació veraç) la majoria dóna suport a aquesta “operació especial” de Putin. Però aquesta denominació cínica del déspota rus, encara se li indigestarà. Segons documents trobats a presoners russos,  Putin i la seva camarilla creien poder enllestir la operació en dues setmanes. Però els hi costarà molt més. I ni que aconsegueixin un primer domini dels centres vitals del país, els ucrainesos sembla que estan preparats des de fa temps per una possible guerra de guerrilles, i hi ha una unitat especial i secreta de l’exércit ucrainès, especialment preparada per a aquesta tasca.

 La tragèdia dels morts, ferits, refugiats i les destrosses  ja no és evitable, però desitgem que aquesta bogeria s’acabi aviat. Jo ja tinc 92 anys. Però voldria encara poder viure prou temps per poder veure com Putin i els seus còmplices són jutjats per un tribunal internacional.